

Bernard deue(n)tador | Bernard de Ventador |
I | I |
ARa no uei luszer soleill Tan me son escurçit lirai. Eges per aicho nom es mai Quna clartatz ma soleilla Damor qinsz elcor mi raia. Eqa(n)t autra gen se(s)maia Ieu meillur enansz q(ue) sordei Perq(ue) mo cha(n)t no sordeia. |
Ara no vei luszer soleill, tan me son escurçit li rai; e ges per aicho no·m esmai, q’una clartatz m’asoleilla d’amor, q’insz el cor mi raia; e, qant autra gen s’esmaia, ieu meillur enansz que sordei, per que mo chant no sordeia. |
II | II |
Paor mi fai maluasz (con)seill Perq(ue) lsiegle mor ede(s)chai Qera saiosto(n) li sauuai. Elun alautre (con)seilla Cossi finamor(s) d(e)schaia. Hai maluasa gen saluaia Q(i) uo(s) ni uostre (con)seill crei Damnedeu prec qels descreia |
Paor mi fai malvasz conseill, per que·l siegle mor e deschai; q’era s’aioston li sauvai, e l’un a l’autre conseilla cossi fin’amors deschaia. Hai! Malvasa gen salvaia, qi vos ni vostre conseill crei, Damnedeu prec qe·ls descreia. |
III | III |
Pratz misce(m)blon uerd eu(er)meill Eissamen con al te(m)ps demai Sim ten fin amor (co)ind egai Neu mes flor blancha eu(er)meilla. Elynuer kalenda maia. Lagenchor elapl(us) gaia Mamandat q(ue) samor mautrei Sen car no lom de(s)autreia. |
Pratz mi scemblon verd e vermeill eissamen con al temps de mai; si·m ten fin’amor coind’e gai; neu m’es flor blancha e vermeilla e l’ynver kalenda maia, la genchor e la plus gaia m’a mandat que s’amor m’autrei. S’encar no lo·m desautreia? |
IV | IV |
Nueg eior pe(n)ss. (con)ssir eueill. Plai(n)g esospir epuos mapai. E on pl(us) pess epl(us) maltrai. Mais bos respeich mi reueilla Don mo corage sapaia. Fol(s) soi qhai dit qieu mal traia Pos ta(n) riche corage enuei Richx soi absol qieu la ueia. |
Nueg e ior penss, conssir e veill, plaing e sospir, e puos m’apai. E on plus pess, e plus mal trai; mais bos respeich mi reveilla, don mo corage s’apaia. Fols soi, q’hai dit q’ieu mal traia? Pos tan riche corage envei, richx soi ab sol q’ieu la veia. |
V | V |
Finamo(r) auos mapareill P(er)o no coue(n) nem eschai Mas qar p(er) uostra merce plai Deu cuig q(ue) mo apareilla Qaissi finamo(r) meschaia. Ha domna p(er) m(er)ce os plaia Qhaia del uostre amic mercei Pos aitan gen uos merceia. |
Fin’Amor, a vos m’apareill; pero no coven ne m’eschai, mas qar per vostra merce plai (Deu cuig que m’o apareilla!), q’aissi fin’amor m’eschaia. Ha, domna! Per merce·os plaia q’haia del vostre amic mercei, pos aitan gen vos merceia![1]
|
VI | VI |
Daicho me rancur emcoreill Qera mi fan dol ez e(s)mai Qar pesa lor d(e)l ioi q(ue)eu hai. Ez es fol(s) q(ue) sencoreilla Delautrui ioi ne se(s)maia. Ia ieu meillor dreich no haia Sol qab d(e)portz ue(n)ch egue(r)rei Celui q(ue) plus me gue(r)reia. |
D’aicho me rancur e·m coreill q’era mi fan dol ez esmai qar pesa lor del ioi que eu hai. Ez es fols que s’en coreilla de l’autrui ioi ne s’esmaia, ia ieu meillor dreich no haia, sol q’ab deportz vench’e guerrei celui que plus me guerreia. |
VII | VII |
Ges mado(m)na nosmeraueill Seill qer q(ue) mdon samor nim bai. Contra lafol datz q(i)eu retrai Farai genta meraueilla Sim dona samor nim baia. Hai do(m)na per m(er)ce us atraia Qhaiasz deuostramic m(er)cei Pos aita(n) gen uos m(er)ceia. |
Ges ma domna no·s meraveill se·ill qer que·m don s’amor ni·m bai. Contra la foldatz q’ieu retrai, farai genta meraveilla si·m dona s’amor ni·m baia. Hai, domna, per merce·us atraia q’haiasz de vostr’amic mercei, pos aitan gen vos merceia! |