Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Dom, 03/05/2020 - 19:17

Versione stampabilePDF version
 Bernard deue(n)tador  Bernard de Ventador
 I  I
 
 ARa no uei luszer soleill Tan me son
 escurçit lirai. Eges per aicho nom es
 mai Quna clartatz ma soleilla Damor qinsz
 elcor mi raia. Eqa(n)t autra gen se(s)maia Ieu
 meillur enansz q(ue) sordei Perq(ue) mo cha(n)t 
 no sordeia.
 
 
 Ara no vei luszer soleill,
 tan me son escurçit li rai;
 e ges per aicho no·m esmai,
 q’una clartatz m’asoleilla
 d’amor, q’insz el cor mi raia;
 e, qant autra gen s’esmaia,
 ieu meillur enansz que sordei,
 per que mo chant no sordeia.
 
 II  II
  
 Paor mi fai maluasz (con)seill Perq(ue) lsiegle
 mor ede(s)chai Qera saiosto(n) li sauuai. Elun
 alautre (con)seilla Cossi finamor(s) d(e)schaia.
 Hai maluasa gen saluaia Q(i) uo(s) ni uostre
 (con)seill crei Damnedeu prec qels descreia
    
 
 Paor mi fai malvasz conseill,
 per que·l siegle mor e deschai;
 q’era s’aioston li sauvai,
 e l’un a l’autre conseilla
 cossi fin’amors deschaia.
 Hai! Malvasa gen salvaia,
 qi vos ni vostre conseill crei,
 Damnedeu prec qe·ls descreia.
 
 III  III
 
 Pratz misce(m)blon uerd eu(er)meill Eissamen
 con al te(m)ps demai Sim ten fin amor (co)ind
 egai Neu mes flor blancha eu(er)meilla.
 Elynuer kalenda maia. Lagenchor elapl(us)
 gaia Mamandat q(ue) samor mautrei
 Sen car no lom de(s)autreia.
 
 
 Pratz mi scemblon verd e vermeill
 eissamen con al temps de mai;
 si·m ten fin’amor coind’e gai;
 neu m’es flor blancha e vermeilla
 e l’ynver kalenda maia,
 la genchor e la plus gaia
 m’a mandat que s’amor m’autrei.
 S’encar no lo·m desautreia?
 
 IV  IV
 
 Nueg eior pe(n)ss. (con)ssir eueill. Plai(n)g esospir
 epuos mapai. E on pl(us) pess epl(us) maltrai.
 Mais bos respeich mi reueilla Don mo
 corage sapaia. Fol(s) soi qhai dit qieu mal
 traia Pos ta(n) riche corage enuei Richx
 soi absol qieu la ueia.
 
 
 Nueg e ior penss, conssir e veill,
 plaing e sospir, e puos m’apai.
 E on plus pess, e plus mal trai;
 mais bos respeich mi reveilla,
 don mo corage s’apaia.
 Fols soi, q’hai dit q’ieu mal traia?
 Pos tan riche corage envei,
 richx soi ab sol q’ieu la veia.
 
 V V
 
 Finamo(r) auos
 mapareill P(er)o
 no coue(n) nem
 eschai Mas qar
 p(er) uostra merce
 plai Deu cuig
 q(ue) mo apareilla
 Qaissi finamo(r)
 meschaia. Ha
 domna p(er) m(er)ce
 os plaia Qhaia
 del uostre amic
 mercei Pos
 aitan gen uos
 merceia.
 
 
 Fin’Amor, a vos m’apareill;
 pero no coven ne m’eschai,
 mas qar per vostra merce plai
 (Deu cuig que m’o apareilla!),
 q’aissi fin’amor m’eschaia.
 Ha, domna! Per merce·os plaia
 q’haia del vostre amic mercei,
 pos aitan gen vos merceia![1]
 
 
 
 
 [1] Gli ultimi tre versi della cobla sono ripetuti nell’ultima cobla

 

 VI VI
 
 Daicho me rancur emcoreill Qera mi fan
 dol ez e(s)mai Qar pesa lor d(e)l ioi q(ue)eu hai.
 Ez es fol(s) q(ue) sencoreilla Delautrui ioi ne
 se(s)maia. Ia ieu meillor dreich no haia
 Sol qab d(e)portz ue(n)ch egue(r)rei Celui q(ue) plus
 me gue(r)reia.
 
 
 D’aicho me rancur e·m coreill
 q’era mi fan dol ez esmai
 qar pesa lor del ioi que eu hai.
 Ez es fols que s’en coreilla
 de l’autrui ioi ne s’esmaia,
 ia ieu meillor dreich no haia,
 sol q’ab deportz vench’e guerrei
 celui que plus me guerreia.
 
 VII VII
 
 Ges mado(m)na nosmeraueill Seill qer
 q(ue) mdon samor nim bai. Contra lafol
 datz q(i)eu retrai Farai genta meraueilla
 Sim dona samor nim baia. Hai do(m)na per
 m(er)ce us atraia Qhaiasz deuostramic m(er)cei
 Pos aita(n) gen uos m(er)ceia.
 
 
 Ges ma domna no·s meraveill
 se·ill qer que·m don s’amor ni·m bai.
 Contra la foldatz q’ieu retrai,
 farai genta meraveilla
 si·m dona s’amor ni·m baia.
 Hai, domna, per merce·us atraia
 q’haiasz de vostr’amic mercei,
 pos aitan gen vos merceia!