

I | I |
Era no(n) uei luzir solleill. tan m(n) son escurçit lirai. eges p(er) aicho no mes mai. cuna clartaz me solle illa. damor qinz el cor mi raia. eqa(n)t altra genz ses maia. eu meillor abanz qe sordei. per que mos cha nz no sordeia. |
Era non vei luzir solleill, tan m.n son escurçit li rai; e ges per aicho no.m esmai, c’una clartaz mi solleilla d’amor, q’inz el cor mi raia; e, qant altra genz s’esmaia, eu meillor abanz qe sordei, per que mos chanz no sordeia. |
II | II |
Prat mi senblon uert eu(er)meill. Aissi com el dolz tems demai. Sim ten fin amor coint egai. Neus mes flors blanche u(er)meilla Et iuern cale(n)da maia. Qel genter ela plus gaia. Ma p(ro)mes qe samor mautrei. Siqer nolam desautreia. |
Prat mi senblon vert e vermeill aissi com el dolz tems de mai; si.m ten fin amor coint’e gai: neus m’es flors blanch’e vermeilla et ivern calenda maia, qe.l genter e la plus gaia m’a promes qe s’amor m’autrei si q’er no la.m desautreia. |
III | III |
Paor mi fan maluaz (co)seill. P(er) qel siegles muor edechai. Cara saioston lisauai. E lus ablautre (co)seilla. Cossi fin amor deschaia. Hai maluaza genz sauaia. Qui uos ni ur(n)e (co)seill crei. Domid(n)s perc emescreia. |
Paor mi fan malvaz coseill, per qe.l siegles muor e dechai: c’ara s’aioston li savai e l’us ab l’autre coseilla cossi fin amor deschaia. Hai! malvaza genz savaia, qui vos, ni urne coseill, crei Domidns perc’e descreia. |
IV | IV |
Daqels mi ra(n)cur em coreill. Cara mi fan ire (et) esglai. Epesa lor del ioi qeu ai. Epos chascus se coreilla. Delatrui ioi (et) esglaia. Ja autre meillor dreiz naia. Cab sol deport uenz eguerrei. Cil qi plus fort mi guereia. |
D’aqels mi rancur e.m coreill cara mi fan ire et esglai e pesa lor del ioi q’eu ai. E pos chascus se coreilla de l’autrui ioi et esglaia, ja autre meillor dreiz n’aia c’ab sol deport venz e guerrei cil qi plus fort mi guereia. |
V | V |
Nuoich e iorn plaign. sospir. eueill Pens e co(n)sir epoi mapai. On meillz mestai (et)eu peiz trai. Mas usbos respeich mes ueilla. Dun mos (co)sirers sapaia. Fol p(er) qe dic qel mal traia. Caraitan ric amor en uei. Pro nai desola lenueia. |
Nuoich e iorn plaign, sospir e veill, pens e consir e poi m’apai. On meillz m’estai et eu peiz trai; mas us bos respeich m’esveilla, dun mos cosirers s’apaia. Fol! Per qe dic qe.l mal traia? Car aitan ric amor envei pro n’ai de sola l’enveia. |
VI | VI |
Ia mado(m)na nos meraueill. Sil qer qem do(n) samor nim bai. Contra lafoldaz qeu retrai. Fara genta meraueilla. Sill ia macolla nim baia. Deus ser ia com me retraia. Aqal uos ui eqal uos uei. P(er) benananza qe(m) ueia. |
Ia ma domna no.s meraveill si.l qer qe.m don s’amor ni.m bai. Contra la foldaz q’eu retrai, fara genta meraveilla, s’ill ia m’acolla ni.m baia. Deus s’er ia c’om me retraia “a! qal vos vi e qal vos vei!” per benananza qe.m veia? |
VII | VII |
Fin amors auos mapareill. P(er)o no conue ni ses chai. Mas sep(er) ur(n)a m(er)ceus plai(n). Deus cre qe mo apareilla. Qe ta(n)t fin amors mes iaia. Ma donna p(er) m(er)ceus plaia. Aiaz d(e) uostra mics m(er)cei. Pos aitan gen sem(er)ceia. |
Fin'amors, a vos m’apareill; pero no conve ni s’eschai, mas se per urna merce.us plain (Deus cre qe m’o apareilla!) qe tant fin amors m’esiaia. Ma donna, per merce.us plaia aiaz de vostr’amics mercei, pos aitan gen se merceia. |
VIII | VIII |
Bernard clama asidonz m(er)cei. Ues cui tan gen semerceia Esi breument nolauei. No cre calen ias laueia. |
Bernard clama a sidonz mercei, ves cui tan gen se merceia. E si breument no la vei, no cre calenias la veia. |