

I | |
bernart deue(n)tadorn A ra nouei luzir soleill. tan mi son escurzit li rai. eges peraiso nomesmai. Cuna clardatz mi soleilla. damor quins elcor me raia. e quant autragens sesmaia. ieu meillur enans que sordei. perque mos cha(n)s nosordeia.
|
Bernart de Ventadorn Ara no vei luzir soleill, tan mi son escurzit li rai; e ges per aiso no.m esmai, c’una clardatz mi soleilia d’amor, qu’ins el cor me raia; e, quant autra gens s’esmaia, ieu meillur enans que sordei, per que mos chans no sordeia.
|
II | |
P rat mi semblon blanc euermeill. ai si com eldous tems demai. sim te finam ors cueinte gai. neus mes flors blanque uermeilla. (et) hiuerns calenda maia. qu eill genser elaplus gaia. Ma promes q(ue) amor mautrei. sancar nolam dezautreia. |
Prat mi semblon blanc e vermeill aisi com el dous tems de mai; si.m ten fin amors cueint’e gai: neus m’es flors blanqu’e vermeilla et hiverns calenda maia, que ill genser e la plus gaia m’a promes que s’amor m’autrei s’ancar no la.m dezautreia. |
III | |
P aor me fan maluatz conseill. Per quel setgles mor edechai. cara saiuston li sau ai. eluns ab lautre conseilla. consi fina- mors dechaia. A maluaiza gens sauaia. Qui uos ni uostre conseill crei. damidieu prec quel dechaia. |
Paor me fan malvatz conseill, per que.l setgles mor e dechai: c’ara s’aiuston li savai e l’uns ab l’autre conseilla consi fin amors dechaia. A! malvaiza gens savaia, qui vos, ni vostre conseill, crei Damidieu prec que.l deschaia. |
IV | |
D aquetz mi rancur emcoreill. que iram fan (et) esglai. epeza lor del ioi quieu ai. epos cascuns sen coreilla. de lautrui ioi ni sesglaia. ia ieu meillor dreit noi aia. cab sol deport uens eguerre. Sel que plus fort mi guerreia. |
D’aquetz mi rancur e.m coreill que ira.m fan et esglai e peza lor del ioi qu’ieu ai. E pos cascuns s’en coreilla de l’autrui ioi ni s’esglaia, ia ieu meillor dreit no.n aia c’ab sol deport vens e guerre Sel que plus fort mi guerreia. |
V | |
N ueit eiornh planh esospir eueill. pl anh esospir epueis mapai. on meils mes tai (et) ieu peitz trai. mas uns bons res peitz mesueilla. don mos consiriers sa paia. Fol perque ditz que mal traia. car aitan ricamor enuei. pro nai de sola lenueϊa. |
Nueit e iornh planh e sospir e veill; planh e sospir e pueis m’apai. On meils m’estai et ieu peitz trai; mas uns bons respieitz m’esveilla, don mos consiriers s’apaia. Fol! Per que ditz que mal traia? Car aitan ric amor envei pro n’ai de sola l’enveia. |
VI | |
I a ma dona nos meraueill. Sill quier quem do samor nim bai. Contra lafou dat quieu retrai. Farai genta merauil la. sill ia macola nim baia. dieus ser ia com mi retraia. a cal uos ui equal uos uei. per benanansa quen ueia. |
Ia ma dona no.s meraveill si.ll quier que.m do s’amor ni.m bai. Contra la foudat qu’ieu retrai, fara i genta meravilla, s’ill ia m’acola ni.m baia. Dieus s’er ia c’om mi retraia “a! cal vos vi e qual vos vei!” per benanansa qu’enveia? |
VII | |
B ernartz clama sidons mercei. Pos aita(n) gent si merceia. esinbreu dora nolauei. Nocre calonguas laueia. |
Bernartz clama sidons mercei, pos aitan gent si merceia. E si.n breu d’ora no la vei, no cre ca longuas la veia. |
VIII | |
F inamor abuos mapareill. abque nous coue merchaia. pero si per tan cre empl ai. dieus cre que mo apareilla. caital si namor mescaia. |
Fin amor, ab vos m’apareill; ab que no.us cove merchaia. Pero si per tan cre e.m plai (Dieus cre que m’o apareilla!) c’aital si.n amor m’escaia. |