Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Mar, 05/03/2019 - 22:03

Versione stampabilePDF version
   I
Bernartz deuentedorn
 A  ra non uei luzir soleill. Ta(n)t mi
 son escurzit lirai. E ies per aisso
 nomesmai. Cuna clardatz mi soleil
 ia. Damor qinz elcor mi raia. Eqand
 autra gens sesmaia. Eu meillur
 enans que sordei. P(er) que mos chans
 nots sordeia.
Bernartz de Ventedorn
 Ara non vei luzir soleill,
 tant mi son escurzit li rai;
 e ges per aisso no.m esmai,
 c’una clardatz mi soleilia
 d’amor, q’inz el cor mi raia;
 e, qand autra gens s’esmaia,
 eu meillur enans que sordei,
 per que mos chans nots sordeia. 
 
   II
 P  rat mi semblon uert euermeill.
 Aissi cum el doutz temps demai. sim
 ten fin amors coinde egai. neus mes
 flors blanca euermeilla. Et iuerns
 calenda maia. Qeil gensser ela plus
 gaia. Ma promes q(ue) samor mautreia
 sanqer nolam desautreia.
 
 Prat mi semblon vert e vermeill
 aissi cum el doutz temps de mai;
 si.m ten fin amors coinde e gai:
 neus m’es flors blanca e vermeilla
 et iverns calenda maia,
 qe il gensser e la plus gaia
 m’a promes que s’amor m’autreia
 s’anqer no la.m desautreia.
 
   III
 P  aor mifant maluatz cosseill. Per qel
 segles mor edechai. Caras sacoston li
 sauai. Elus ab lautre cosseilla. Cossi
 finamors deschaia. A maluaza gens
 sauaia. Qui uos ni uostre cosseill crei.
 Dompnidieu p(er)da edescreia.
 
 Paor mi fant malvatz cosseill,
 per qe.l segles mor e dechai:
 c’aras s’acoston li savai
 e l’us ab l’autre cosseilla
 cossi fin amors dechaia.
 A! malvaza gens savaia,
 qui vos, ni vostre cosseill, crei
 Dompnidieu perda e descreia.
 
   IV
 D  aqestz mirancur em coreill. Car mi
 fan ira (et) esglai. Epesa lor del ioi qieu
 ai. Epois chascus sen coreilla. Delautrui
 ioi ni sesmaia. Ja ieu meillor dreich
 non aia. Cab sol deport uenz egerrei.
 Cel qui plus fort mi gerreia.
 
 D’aqestz mi rancur e.m coreill
 car mi fan ira et esglai
 e pesa lor del ioi q’ieu ai.
 E pois chascus s’en coreilla
 de l’autrui ioi ni s’esmaia,
 ja ieu meillor dreich no.n aia
 c’ab sol deport venz e gerrei
 cel qui plus fort mi gerreia.
 
   V
 N  uoich eiorn plor cossir eueill. Pens
 esospir epuois mapai. On mieills me
 sta (et) ieu pieitz trai. Mas us bos respi
 eitz mesueilla. Don mos cossiriers sa
 paia. Fols p(er)que dic que mal traia. Car
 aitan ricamor enuei. Pronai de sola
 lenueia.
 
 Nuoich e iorn plor, cossir e veill,
 pens e sospir e puois m’apai.
 On mieills m’esta et ieu pieitz trai;
 mas us bos respieitz m’esveilla,
 don mos cossiriers s’apaia.
 Fols! Per que dic que mal traia?
 Car aitan ric amor envei
 pro n’ai de sola l’enveia.
 
   VI
 
 I  a ma dompna nois meraueill. Sil qier
 qem don samor nim bai. Contra la
 foudat qieu retrai. Farai genta me
 raueilla. Sil ia ma colla nim baia. Er
 ia doncs com mi retraia. A cal uos ui
 ecal uos uei. P(er) benananssa qem ueia.
 
 Ia ma dompna noi.s meraveill
 si.l qier qe.m don s’amor ni.m bai.
 Contra la foudat q’ieu retrai,
 fara i genta meraveilla,
 s’il ia m’acolla ni.m baia.
 Er ia doncs c’om me retraia
 “a! cal vos vi e cal vos vei!”
 per benananssa qe.m veia?
 
   VII
 B  ernartz clama sidonz mercei. Uascui
 tant gen si merceia. E si eu enbreu no
 la uei. Non crei q(ue) longas laueia.
 
 Bernartz clama sidonz mercei,
 vas cui tant gen si merceia.
 E si eu en breu no la vei,
 non crei que longas la veia.