

I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(n). Uoill un nou uerset come(n)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab bel nou captenemn, voill un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven com vielz.i pot renoveilar. |
II | |
Q ueu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, que.ls novel movon pensamen. Fara.i de novel ferm parven er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novels critz don ioi s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c’om non pot comdar tan be com eu am ni pensar, qu’eu am la gensor ses conten: si Deus m’am! E no.i met cuiar, c’al mielz d’amar la sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er) son chauzimen. Mas camors n(m) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az amor guizardonar non puosc: c’Amors m’a em ten car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors n.m pot estoiar. a sos obs d’amor ni donar ad autrui don ai cor rien. |
V | |
R ire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(n). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes ius so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei con si.m fas soven, qu’el cor me ri neis en durmn e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, so.m par; don me fai sos ris plus iauzen, que si.m rizian d’angles cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del meu gauz manen, car del mieu gauz tut mieu paren et ieu viv ab gaug ses maniar; e qui vol gauz sai l’an querer, qu’eu ai tot gauz et eissamen: ia midonz que.l mi pot tot donar. |
VII | |
D omna dals n(m) ai aparlar. Mas de uoz dom na q(ue) baizar. Uos cug ados cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als n.m ai a parlar, mas de voz domna que baizar vos cug ados cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi vei domnis estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoil totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men sembla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(m) (co)se(n). |
De mon nou vers voil totz pregar que.l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris me sembla plorar, si.m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut n.m cosen. |
IX | |
I a dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no.m prezen: sol gart ma domn e mon ioglar. |