Perugi 1999

Versione stampabilePDF version

I.
Doutz brais e critz,                      
lais e cantars e voutas                   
aug dels auzels q’en lur latin fant precs 
qecs ab sa par, atressi cum no fam        
a las amigas en cui entendem;             
e donças ieu q’en la genssor entendi      
dei far chansson sobre totz de bell’obra  
que no·i aia mot fals ni rim’ estrampa.   

II.
Non fui marritz                           
ni non presi destoutas                    
al prim q’intriei el chastel dinz los decs,
lai on estai midonz, don ai gran fam       
c’anc non l’ac tal lo nebotz Sain Guillem; 
mil vetz lo iorn en badaill e·m n’estendi  
per la bella que totas autras sobra        
tant cant val mais fis gaugz q’ira ni rampa.

III.
Ben fui grazitz                             
e mas paraulas coutas,                      
per so que ies al chausir no fui pecs,      
anz volgui mais prendre fin aur que ram,    
lo iorn qez ieu e midonz nos baisem         
e·m fetz escut de son bel mantel endi       
que lausengier fals, lenga de colobra,      
non o visson, don tan mals motz escampa.    

IV.
Dieus lo chauzitz,                          
per cui foron assoutas                      
las faillidas que fetz Longis lo cecs,      
voilla, si·l platz, q’ieu e midonz iassam   
en la chambra on amdui nos mandem           
uns rics convens don tan gran ioi atendi,   
qe·l seu bel cors baisan rizen descobra     
e qe·l remir contra·l lum de la lampa.      

V.
Ges rams floritz                            
de floretas envoutas                        
cui fan tremblar auzelhon ab lurs becs      
non es plus frescs, per q’ieu no volh Roam  
aver ses lieis ni tot Ierusalem;            
pero totz fis, mas iuntas, a li·m rendi,    
q’en liei amar agr’ondra·l reis de Dobra    
o celh cui es l’Estel, e Luna·pampa.        

VI.
Bocca, que ditz?                            
Q’eu crei qe·m auras toutas                 
tals promessas don l’emperaire grecs        
en for’onratz o·l senher de Roam            
o·l reis que ten Sur e Ierusalem;            
doncs ben sui fols que quier tan qe·m rependi,
que ies Amors non a poder qe·m cobra,         
ni savis es nuls om qui ioi acampa.           

VII.
Los deschauzitz                               
ab las lengas esmoutas                        
non dupt’ ieu ies, si·l seignor dels Galecs   
an fag faillir, per q’es dreitz si·l blasmam, 
que son paren pres romieu, so sabem,          
Raimon lo filh al comte, et aprendi           
que greu fara·l reis Ferrans de pretz cobra   
si mantenen no·l solv e no·l escampa.         

VIII.
Eu l’agra vist, mas estiei per tal obra,      
c’al coronar fui del bon rei d’Estampa.