

I | |
P Eire rogiers atrassaillir. Mer p(er) uos los ditz els couenz. Q(ue)u ai amidonz totz dolenz. De chantar q(ue)m cugei soffrir. Epois sai nest ami uengutz. Chantarai si nai estar mutz. Q(ue) no(n) uoill romaner confes. |
Peire Rogiers, a trassaillir m’er per vos los ditz e·ls covenz qu’eu ai a midonz, totz dolenz, de chantar que·m cugei soffrir. E pois sai n’est a mi vengutz, chantarai, si n’ai estar mutz, que non voill romaner confes. |
II | |
M out uos dei lauzar egrazir. Car anc uos ue nc cors ni talenz. De saber mos captenemenz. Euoill q(ue)m sapchatz al ques dir. Eia lauers n(on) si escutz. Si en son auols ni recrezutz. Q(ue) pel uer no(n) passe ades. |
Mout vos dei lauzar e grazir car anc vos venc cors ni talenz de saber mos captenemenz, e voill que·m sapchatz alques dir; e ia l’avers non si’ escutz si en son avols ni recrezutz, que pel ver non passe ades.
|
C ar qui p(er) auer uol mentir. Aquel lauzars es blasmamenz. Etortz emals ensei(n)gnamenz. Efai nals autres escarnir. Q(ue)n dig no(n) es bos p(re)z saubutz. Mals els fatz esi conogutz. Epels fatz ue nol ditz apres. |
|
P er me uoletz mon nom auzir. Cal son odru - |
|
P eire rogiers con posc sofrir. Quezieu am aissi solamenz. Meraueill me si uiu de uenz. Totz es sim fai mi donz morrir. Sieu muor p(er) lei farai uertutz. P(er) queu cre si fos p(er)dutz. Dreigs fora que pois menoges. |
|
E ral uen encor que mazir. Mas ia fon quer au - |
|
S im uolgues sol tan consentir. Q(ue)u fos tos te(m)ps |
|
B on respieg daut son bas cazutz. Esinomereb sa uertutz. Per conseill li don que(m) p(er)des. |