| I. | I. |
| Peire breumon a L pariscen de las flors. Qan lalbre charguondelfoill.El te(m)ps gens ala uerdura. Per lerba qi creis (et) nais. Adoncs es acels bonamors. Qi la en paz ses rancura. Cu(n)s uas lautre no(n) sorgoilla. |
Peire Breumon Al pariscen de las flors, qan l'albre charguon del foill, el temps gens a la verdura per l'erba, qi creis et nais: adoncs es a cels bon'amors, qi la en paz ses rancura, cuns vas l'autre non s'orgoilla.
|
| II. | II. |
| q eu uei de totz los meillors. Qe sens en deueno foill. Qe enqero lor dreitura. tro qe lor domnas nirais. El ris tornal puois en plors. Els fols per mala uentura. Va qeren lo mal qeiel doilla. |
Q'eu vei de totz los meillors qe sens'en deveno foill, qe'enqero lor dreitura tro qe lor domnas n'irais. El ris tornal puois en plors; e·ls fols per mal'aventura va qeren lo mal qeie·l doilla. |
| III. | III. |
| Q amors uol tals amadors. Qe sapchan sofrir orgoill · En paz (et) gran desmesura. Si tot sa domna si strais. Paucs plag lem sia honors. Qar si sab mal nis nab dura. Il qeira tost qi lacoilla. |
Q'amors vol tals amadors, qe sapchan sofrir orgoill en paz et gran desmesura; si tot sa domna sistrais, pauc plag lem sia honors, qar si sab mal ni·s nabdura, il qeira tost qi l'acoilla. |