

I. | I. |
Pere roger. ERal pareissen de las flors ∙ qan larbres car gon de fueilh ∙ el te(m)ps gens ablauerdura ∙ per lerba qe creis e nais ∙ dones a cel(s) bo namors ∙ qe lan enpaz ses ran cura ∙ qus uas lautre nos er (goilha) gueilha. |
Pere Roger Er al pareissen de las flors, qan l'arbres cargon de fueilh, el temps gens ab la verdura per l'erba qe creis e nais: don es a cels bon'amors, qe l'an en-paz ses rancura, q'us vas l'autre no s'ergueilha. |
II. | II. |
Bos drutz non deu creire aut cors ∙ ni so qe ueiran sei hu eilh ∙ de neguna forfaçura ∙ don sap de sa domnal trais ∙ so qadich qe fach ailhors ∙ cresa sinoca loiura ∙ e so qel ui lide scueilha. |
Bos drutz non deu creire autcors ni so qe veiran sei hueilh de neguna forfaçura, don sap de sa domnal trais; so qa dich qe fach ailhors, cresa, si noca lo iura, e so qel vi li descueilha. |