| I. | I. |
| Pere Rogiers Al pareisen delas flors. Quan lalbre cargo(n) del fuoill. El temps gensa abla uerdura. per ler ba que creis enais. Do(n)cs es as els bon amors. Qui lam empatz ses ra(n)cura. Cuns uas lautre no(n) sorguolla. |
Pere Rogiers Al pareisen de las flors, quan l’albre cargon del fuoill, e∙l temps gensa ab la verdura per l’erba, que creis e nais: doncs es a sels bon’amors, qui l’am em-patz ses rancura, c’uns vas l’autre non s’orguolla. |