| I. | I. |
 |
Pere Rogiers Al pareisen delas flors. Quan lalbre cargo(n) del fuoill. El temps gensa abla uerdura. per ler ba que creis enais. Do(n)cs es as els bon amors. Qui lam empatz ses ra(n)cura. Cuns uas lautre no(n) sorguolla. |
| II. | II. |
 |
Bos drutz no(n) deu creira autors. Ni so ueira(n) sei oill. De neguna forfaitura. Dom sap q(ue) sa do(m)nal trais. So q(ue) dis ca fait aillors. Creza si no(n) cal oiura. Eso q(ue)n ui desacuoilla. |
| III. | III. |
 |
Que un detoz los meillors. Qui senpren de uenon fuoill. Quenq(ue)ron ta(n)t lor drechu ra. Tro q(ue) lor do(m)nas nirais. El ris tornals pois en plor. El fols (per) malaue(n)tura. Va querren lo mal q(ue)ill duoilla. |
| IV. | IV. |
 |
Quamors uol tals amadors. Qui sapcho(n) sof frir orguoill. Enpatz egra(n) desmesura. Si tot lor da(m)pnals sos trais. pauc platz lor en si honors. Car sil mas son rancura. Il querra tost quila cuoilla. |
| V. | V. |
 |
Per aquest sen son eu sors. Et ai damor tot qant uoill. Car sellam fai gra(n) laidura. Qa(n)t autres plai(n)g eu ma pais. Si tot ses grans ma dolors. Sufier tro quella(m) meillura. abun plazer cal qes uoilla. |