

I. | I. |
Peire rotgiers Al pareissen delas flors. Qanlarbreis cargon defuoill. El temps genssa ab la uerdura. (per)lerba que creis enais. Doncs es a celz bonamors. Q(ui)lan enpatz ses rancura. Qus uas lautre non sorgu oilla. |
|
II. | II. |
Bos drutz non deu creire autors. Ni so que ueiran siei huoill. Deneguna forfaitu ra. Don sap que sa dompnas trais. soq(ue) dis cafait aillors. Creza si nonca lo ui ra, Eso qen ui desacuoilla. |
|
III. | III. |
Qieu ui detotz los meillors. Q(ui) sempren deuenon fuoill. Q(u)enqeron tant lor dre chura. Tro quelor do(m)pnais nirais. El ris torna pois enplors. El fols (per)malaue(n) tura. Uai q(ue)ren lomal qeil duoilla. |
|
IV. | IV. |
Camors uol tals amadors. Que sapchon sofrir orguoill. Enpatz egran desmesu ra. Sitot lor dompnals sostrais. paucs plaitz lor ensia honors. Car sis laigna nis rancura. Jll qerra tost qui lacuoilla. |
|
V. | V. |
Per aqest sen sui ieu sors. Et ai damor tant cant uuoill. Car sellam fai gran laidura. Qand autreis plaing eu ma pais. sitot ses grans madolors. Sofier tro quelam meillura. ab un plazer cal qeis uuoilla. |
|