| I | |
|
PEr qem pesa car mo(n) esta(n)c. Qeu ades nopas lafesta. Qus sols ior(n)z misen bla tre(n)ta. P(er) una promessa ge(n)ta. Don mi sortz trebaillz ez esglais. Enouoill sia meus roais. ses lasospeison. d(e) ca(m)brais. |
Per qem pesa car mon e stanc q'eu ades no pas la festa qus sols jornz mi senbla trenta per una promessa genta don mi sortz trebaillz ez esglais e no voill sia meus roais ses la sospeison de Cambrais. |
| II | |
|
NIanc no(n)ui braz nifla(n)c. Tre(n)cat niga(m)ba nitesta ferit deplaia dolenta. Niab grand ost ni ab genta. Nolui aroam ni az ais. Emen bres li qom liretrais. Qanc enescut lanza no frais. |
Ni anc non vi braz ni flanc trencat ni gamba ni testa ferit de plaia dolenta ni ab grand ost ni ab genta no·l vi a Roam ni azais e menbres li q'om li retrais qanc en escut lanza no frais. |
| III | |
|
GVerra ses fuec eses sanc derei nid(e)gra(n) poe sta. Cui coms laidis nidesme(n)ta. Non es ges paraula genta. Qel pois se soio(r)n nisengrais. Eioues qe guerano pais. Nes deue(n) leu flac es auais. |
Guerra ses fuec e ses sanc de rei ni de gran poesta cui coms laidis ni desmenta non es ges paraula genta q'el pois se sojorn ni s'engrais e joves qe guera no pais n'esdeven leu flac e savais. |
