Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version

 

I  

PEr qem pesa car mo(n) esta(n)c. Qeu ades

nopas lafesta. Qus sols ior(n)z misen

bla tre(n)ta. P(er) una promessa ge(n)ta. Don

mi sortz trebaillz ez esglais. Enouoill sia meus

roais. ses lasospeison. d(e) ca(m)brais.

Per qem pesa car mon e stanc

q'eu ades no pas la festa

qus sols jornz mi senbla trenta

per una promessa genta

don mi sortz trebaillz ez esglais

e no voill sia meus roais

ses la sospeison de Cambrais.

II  

NIanc no(n)ui braz nifla(n)c. Tre(n)cat niga(m)ba

nitesta ferit deplaia dolenta. Niab grand

ost ni ab genta. Nolui aroam ni az ais. Emen

bres li qom liretrais. Qanc enescut lanza

no frais.

Ni anc non vi braz ni flanc

trencat ni gamba ni testa

ferit de plaia dolenta

ni ab grand ost ni ab genta

no·l vi a Roam ni azais

e menbres li q'om li retrais

qanc en escut lanza no frais.

III  

GVerra ses fuec eses sanc derei nid(e)gra(n) poe

sta. Cui coms laidis nidesme(n)ta. Non es ges

paraula genta. Qel pois se soio(r)n nisengrais.

Eioues qe guerano pais. Nes deue(n) leu flac es

auais.

Guerra ses fuec e ses sanc

de rei ni de gran poesta

cui coms laidis ni desmenta

non es ges paraula genta

q'el pois se sojorn ni s'engrais

e joves qe guera no pais

n'esdeven leu flac e savais.