| I | |
| Bertram del borgn. AL douç nueu termini bla(n)c. Del pascor uei la elesta. Don lo nou temps ses contenta. Can la saçon es plus genta. E plus auinenç eual mais. Eho(m) deuri esser plus gais. Emielle(er) sabors miaiais |
|
| II | |
| PEr quem peça car mestanc. Queu ades non pas la festa. Cus soionrç misembla tren ta. Per una promessa genta. Don misor trebols et es glais. Enon uoil sia mieus doais; Ces lasos person de canbrais. |
|
| III | |
| POstellen son oil etranc. Qui iamais lui amonesta; Q(uia) samaluestaç mauenta. Non ualra mession genta. Nisoio- rn mestar adais. Tan congue(n) re trebaill efais. Sosapchal seingnor de canbrais; |
|
| IV | |
| NJ anc non uibras niflanc. Tro(n) cat nigamba nitesta. Ferita de plaia dolenta. Nia gran o- st niab genta. Nol ui arroho(n) niassais. Emenbre licom lire trais. Canc enescut lança no(n) frais; |
|
| V | |
| Gerra ses fuec eses sanc. de rei Nide gran poesta. Cui hom laidis nides menta. No nes fes paraula genta. Quel pue is soiorn nies grais; Eioue(n)z que gerra non pais; Nes deue(n) leu flacs esauais; |
|
| VI | |
| REi defransieus per franc. Car hom ators nofai questa. Nide giortç mos presenta. Pas ne fi quesia genta; Auos laguer re la pais; Edomen tre com si es lais; Nones tos pretç fis niuerais. |
|
| VII | |
|
Ges denoc enon nom planc. Q(uia) |
|
