Revisione di Edizione diplomatica del Mar, 08/11/2016 - 09:19

Versione stampabilePDF version
             marcabrus.                     xxxviij.
  M Os sens foilla soz lo uerian.El gloiols
  de lonc lo riu blan. Qui q(ue) paus ieu pe(n)s
  ecossir. De moutas causas asobrie(r)s.sego(n)
  natura (et) estiers. De cauzem lo poble bruir.
    P ois la co gossia sespan. Elus cogoz lautre
  no(n) blan. Laissem los anar euenir. Cui cal
  cals que caps an p(re)miers. Q(ue)u no(n) daria dos
  deniers. p(er) lor mesclai(n)gnas deuezir.

  
    C aissi uai lo pretz menuzan.El follages
  eis degaran. No(n) puosc sols lo fuoc escantir.Dels
  segleidadors uffaniers. Qui fant los criminaus
​  dobliers. peiors q(ue)u no sai descobrir.

 
    L as barataritz baratan. friens del barat cor-
  baran. Qui fant pretz eiouen delir. Baratan
  ablos baratiers.fon dens queissez lo desirriers. 
  No(n) pot era cesar defrir.
  
    E sieu cuich anar chastian.La lor follia ieu q(ui)er
​  mon dan. pois ses pauc p(re)zat sim nazir. Seme-
  nan uau mos chastiers. De sobrels naturaus
  rochiers. Cui nouei granar ni florir.
  

  
 

  S anc fui delamus de(n) lafan.Lo musatge ai re(n)-
  dut musan. Tro p(er) aillor no(n) puos issir. Tans
  ni uei dels (con)traclauiers. Greu sai rema(n)ra cuns
  entiers. ​Acrebar ni ameich partir.