Arnautz daniels xxxv.
Sim fos amors de ioi donar tan larga. Co(m)
eu li sui de uer cor fin efranc. Jamais p(er) ioi
no(n) calgra far en barc. Qu(e) am tan aut qu
es pers mi puegem plomba. E quant mal
bir con es de pretz al som. Tenc ma honor
car anc lausei uoler. Quera sai eu que mos
cors emes sens. Mi faran far lor grat rica
conquesta.
Si tot men fas lonc esper nomen barga. En
tan ric luec mi sui mes emestanc. Don sib
el dig mi tenon de ioi larc. El segrai tant
com mi port ala tomba. Quen tot lo mon
no(n) es hom de nuill nom. Tan finamenz des
ir gran ben auez. com eu faiz leis si tot men
son nosenz. Deuinador qui dans dels dru
tz esfesta.
Sa grans beutatz et rics pretz nai desgarga.
Del greu sospir don mi dolon li flanc. Car en
patz pren la fan el sufrel parc. Que de beut
at son las autras encomba. Que la genser
par caia pres un tom plus bas delleis epois
odir en uer. Cableis reingna pretz esolatz e
senz. E tuich bon aip cuns non es mens
nim resta.
Epois tant ual cuias doncs que ses parga.
Mos desiriers ni ques forque nis blanc
No(n) serai sieus ni mieus si iam so parc. Si
|