Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
I
| Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme del occident mes p(er)o son dintre la mar isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs per lo temprament delsol ehabundancj[a] de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl · pe(us) / ab molts poms / emolts aucels aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi tut de les cabres q(ui)i son I tem es apres canarja illa dita canaria per la multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t] grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades ha una ylla un seleuen tots los be(n)s del mon / co(n) sense semrar / esens plant ar leua tots/ fruits en les altees dels monts los arbres no son nulhtemps me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y puis sege(n) les messes en loch derba p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er) tot temps de laodor da quels frujts e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes segons u(er)itat · faula es: - :- :- |
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju Plius, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
|
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.