| Italia se segues laqual ça enrera fo dita grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians* aquesta seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag trami(n)no. En aquesta es la ciutat de Roma la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi ficha antigament/ heficauen les ciutats sego ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha brundusi ha forma de ceruo Cartago ha forma de bou T roya hac figura de caual. |
Itàlia se segués, laqual çaenrera fo dita Grcia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats, los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita laternis, que vol dir reyolencha. Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval. |