| Aquests son los iorns de la luna los bons / eels mals // En lo p(ri)mer dia de la luna fo creat adam e es bona aco mensar tota hobra e afer matrimoni eauendre/e/acomprar/eanar/en uiat ge / uulats p(er) mar uulats p(er) terra/e ab astiralberchs/ehom qui caga en malaltia guara/ Ejnfant quey nex(er)a uiura/ e quiy somiara sera prouat al primer dia o alsinque(n) iorn / e siy tronara p(er) be sera:- Lo sagon jorn de la luna fo creata heua/ e es bo p(er) fer mat rimoni e auanemar ui/ (e) afer holi/ e auendre e acomprar uj e holi e aloguar mano bres/ e anar p(er) mar uulats p(er) terra e ato ta mercadaria/e ap(ri)odar uinyes e çeps elo malalt guara / e infant que y nex(er)a uiura e sera çert e sauj en hobres mare u eloses/ e elsomi prouera al terç ior(n) Lo ters iorn dela luna (e) nasque chain fildeadam no es bo a comprar ni auendre/ en o far madrimoni/el ma lat morra/elo somi no sara Lquart jorn dela luna nasque habel ees bo atota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom elo mal alt guara e qui y nax(er)a uiura elo somi pr ouera en lo dia seguent o en lo segon jorn/ e siy tronara sera fam alscuuns lochs:- Lo v(e)• jorn delaluna es mal que chayn feu secrefiçi e no lo copli etota hobra que/hom icome(n)s no profitara equi muler ipendra no sa lagrara / elo somj prouara lo segon jorn olo sien jorn e si tronara morra lo bestiar: Lo •vj• iorn de la luna nasque njnrod es bo acasar tota casa e bastir e pla ntar (e) afer matrimonj e a metre jnf ants en ofici / equi nax(er)a sara hom maluat / elo malalt gur(er)a e qui muler jpe(n) dra mults ayns (e) larguara /esi tronara p(er) molt fruyts sara :- Lo •vij(e) • jorn mata chayn a ebel ees mal afer tota hobra / el malalt mora e qui i nax(er)a morra esi tronara mostra mort Lo •viij(e)• iorn nasque matuselah es bo a tota hobra e acomprar e auendre e fer compeniah e anar p(er) camj e plantar uinyes / e a comprar asclaus equjynax(er)a uiura e sera bon hom e a matramoni bo Lo •IX(e)• iorn nasque lemech no es bo afer neguna hobra / elomalalt mora equi miler / pendra no sanalagrera: Lo •X(e)• iorn noe comensa afer larcha es bo atota hobra asambrar / e aseguar e ametra infants en ofiçi equi nax(er)a uiu elo malat morra esi tronara p(er) be sara :- Lo •xi(e)• iorn nasque sem es bo atota hobra e acomprar camp euinies elo malalt guara e qui y nax(er)a uiura / elosomi prouera lo quart iorn esi tronara p(er) be Lo •xij(e)• iorn nasque chanan es bo atota hobra elo malalt gura / equiy nax(er)a uiura elo somi prouera al •xxix• iorn :- Lo •xiij(e)• iorn es mal atota hobra noe i planta uinja e guardet de raure cap ne barbe/ elo malalt mora e si tronara es bo p(er) formet euj e ollj :- Lo •xiiij(e)• iorn fo benayt sem es bo a totes hobras equiy nax(er)a uiura elo malalt gu(er)ra esi tronara p(er) be sara :- Lo •xv(e)• iorn es mal noy fases nula hobra ne plentar ne leurar ne sembrar ne matrimoni elomalalt lon g(e)ra malaltia (e) mor(er)a/ elo somi prouera lo •viij(e)• iorn o/enlo •x(e)• esi trona fara mal |
Aquests són los jorns de la luna, los bons e els mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam, e és bona a comensar tota hobra e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui caga en malaltia guarà e infant quey nexerà viurà e qui y somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn e, si y tronara, per be sera. Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva, e és bo per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi e a loguar manobres, e anar per mar vulats per terra, e a tota mercadaria, e a priodar vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà viurà e sera çert e savi en hobres mareveloses, e el somi proverà al terç jorn. Lo ters jorn de la luna e nasqué Chain, fil de adam, no es bo a comprar ni a vendre, e no far madrimoni. El malat morrà, e lo somi no sarà. L quart jorn de la luna nasqué Habel, e és bo a tota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà e lo somi proverà en lo dia seguent o en lo segon jorn. E si y tronarà sera fam alscuuns lochs. Lo Ve jorn de la luna es mal, que Chayn feu secrefiçi e no lo copli, e tota hobra que hom icomens no profitarà, e qui muler i pendrà no s'alagrarà, e lo somi provarà lo segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar. Lo VI jorn de la luna nasqué Ninrod, es bo a casar tota casa e bastir e plantar e afer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurerà e qui muler i pendra mults ayns elarguarà, e si tronarà per molt fruyts sarà. Lo VIIe jorn matà Chayn a Ebel, e és mal a fer tota hobra. El malalt morà e qui i naxerà morrà, e si tronarà mostrà mort. Lo VIIIe jorn nasqué Matuselah, és bo a tota hobra e a comprar e a vendre, e fer compeniah, e anar per cami e plantar vinyes, e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni bo. Lo IXe jorn nasqué Lemech, no és bo a fer neguna hobra. E lo malalt morà e qui miler pendrà no s'an alagrera. Lo Xe jorn Noé comensà a fer l'archa, és bo a tota hobra a sambrar, e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viu e lo malat morrà e si tronarà per be sarà. Lo XIe jorn nasqué Sem, és bo a tota hobra e acomprar camp e vinies. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà lo quart jorn e si tronarà per be. Lo XIIe jorn nasqué Chanan, és bo a tota hobra. E lo malalt gurà, e qui y naxerà viura, e lo somi provera al XXIX jorn. Lo XIIIe jorn és mal a tota hobra, Noé y planta vinja e guardet de raure cap ne barbe. E lo malalt morà, e si tronarà és bo per forme(n)t e vi e olli. Lo XIIIIe jorn fo benayt Sem, és bo a totes hobras. E qui y naxerà viurà, e lo malalt guerra, e si tronarà per bé sarà. Lo XVe jorn és mal, no y fases nula hobra, ne plentar, ne leurar, ne sembrar, ne matrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morerà, e lo somi proverà lo VIIIe jorn o en lo Xe, e si tronà farà mal. |