| Ed. Miriam Cabré 2000 | |
| I | I |
|
Pus que demendat m’avets com porets pendre d’escriure, tot primer no us vullats riure, senyora, quant scriurets. |
Poiché mi avete chiesto come potete imparare a scrivere, innanzitutto non vogliate ridere, signora, quando scrivete. |
| II | II |
|
L’art d’escriura vol la ploma ffort dura, que no·s dobblech; may scriurets be sens goma, pero sia fes lo bech: lo tinter no stiga sech. La ploma per sa mesura, per far millor scriptura, haja un palm e dos dets, senyora, quant scriurets. |
|
| III | |
|
Del trempar la maestria prolixament la us dire: la ploma se vol que sia aguda, quayrada be; encara mes se cove la part dreta sia curta. Gardats la tinta no surta tro tant que master l’aurets, senyora, quant scriurets. |
|
| IV | |
|
Ab la ma que hom se senya la ploma si us plats tenits, pero tostemps vos sovenya que la tingats ab tres dits. Ladonchs farets bels scrits, e lo quart dit que y consenta; en lo tinter haja tenta per que la ploma y mullets, senyora, quant scriurets. |
|
| V | |
|
La tinta sia gomada e lo paper blanch e lis e, si sots acolorada scrivint, eu vos avis que nulla gota surtis en lo paper per mullar; sovin vos playa ’xugar e·ls dits romangan tots nets, senyora, quant scriurets. |
|
| VI | |
|
Desobre lo genol destre vol star pla lo paper. Donchs, aprenets del bon mestre pus d’escriure us plau saber: continuar se requer. E pus vets qu’ay dat recapta e d’escriure suy tan abte, demendats me totes vets, senyora, quant scriurets. |
|
| VII | VII |
| Ni divenres ni dissabta,
per que hiscats molt pus abta, no cessets gens ne y guardets, senyora, quant scriurets. |