| Ed. Miriam Cabré 2000 | |
| I | I |
|
En be fort punt suy entrat en la setla d’amor, qui·m bat ab ses grans dissiplines, que mon laç cor totes nuyts axi vetle que tots los tochs e retorn de matines oig clarament e·ls cans qui de nuyt guayten e ’nquer lo gall qui cantant se desperta, perqu’en çell punt tots mos spirits arden del foch d’amor qu’a ma pensa deserta. |