

Folqet de mar seilla. | Folqet de Marseilla. |
Sal cor plagues ben for oi mais sazos. De far chançon p(er) ioia mantener. M ais trop me fai ma uentura doler. Q ant eus es gart lo mal el ben qeu nai. Q ant diz hom qi eu sui e qi ben uai. M as cel qel diz non sabon ges ben louer. Q ar benenansa non pod nulh hom auer. D e nulla ren mais daizo cal cor plai. P er qeu uam mais un paubres esser iois. Q un ric sesioi qes tot lan con siros. |
S'al cor plagues, ben fora oimais sazos de far chançon per Joia mantener, mais trop me fai m'aventura doler qant eus esgart lo mal el ben q'eu n'ai; qant diz hom qi eu sui e qi ben vai, mas cel q'el diz non sab ges ben lo ver, qar benenansa non pod nulh hom aver de nulla ren mas d'aizo c'al cor plai, per qeu vam mais un paubres esser jois q'un ric ses joi q'es tot l'an consiros. |
II | |
E seu anc iorn fui gais ni amoros. E rnon ai ioi damor ni noles per. N iautres pens non pot el cor caber. A nz me semblan tot autre ioi es mai. P ero da mor el uer uos en dirai N on lais del tot ni non men pusc mouer. I nnan non uau ni mi poc remaner. A isi cum cel qem mei dellalbre stai. Q es poiaz tant qe non sap tornar ios. N i sus non uai tant li par temoros. |
E s'eu anc jorn fui gais ni amoros, e mon ai joi d'amor no l'en esper, ni autres pens non pot al cor caber, anz me semblan tot autre ioi esmai; pero d'amor - el ver vos en dirai - non lais del tot ni no m'en pusc mover: innan non vau ni mi puesc remaner, aisi cum cel qe·m mei dell albr'estai, q'es pojaz tan qe non sap tornar jos, ni sus non vai, tant li par temoros. |
III | |
PEro non lais si tot es perillios. Q a des non pog en sus a mon poder. E deuriam donnal fin cors ualer. P os conoisez qe ia non recreirai. Q ab ardimen a poderisc les glai. E non tem dan qe men posc escaer. P er ço us er gent fi mendegnaz retener. E l gazerdos er aital com ses chai. Q en neis lodos liner fach gazerdos. A icels qi sap da uinent far sos dos. |
Pero non lais, si tot es perillios, q'ades non pog en sus a mon poder; e deuria·m donna, ·l fin cors valer, pos conoisez qe ja no·m recreirai, q'ab ardimen apoderisc l'esglai, e non tem dan qe m'en posc escaer; per ço us er gent fi m'en degnatz retener, e·l gazerdos er aital com s'eschai: q'enn eis lo dos li ner fach gazerdos aycels qi sap d'avinent far sos dos. |
IV | |
V | |
VI | |