Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Sab, 02/09/2023 - 17:51

Versione stampabilePDF version
 folchet   Folchet
  I
S alcor plages befor oi mai saçons
defar chançons p(er)ioia maîtenir. mas  
trop mi fai mauentura doler. ca(n)t  
eu regart los bes els mals queu nai. Qe      
rics diz om qeu sui eque ben uai. Mas qe         
cel quel diz no sap ges be lo uer. que bena
nanssa no(n) pot homs auer. de nuilla ma    
is daisso cal cor plai. p(er) qe namais us pa    
ubres ses ioios. cus rics ses ioi qes toz sanz cos  
siros.      
S'al cor plages, ben for oimai saçons
de far chaçons per Joia maîtenir,
mas trop mi fai m'aventura doler
cant eu regart los bes els mals qu'eu n'ai;
qe rics dizom q'eu sui e que be·m vai,
mas qe cel quel diz no sap ges be lo ver,
que benananssa non pot homs aver
de nuilla mais d'aisso c'al cor plai,
per que n'a mais us paubres ses joios
c'us rics ses joi q'es toz sanz cossiros.
  II
  E si anc jorn fui gais ni amoros,
ar non ai joi d'amor ni l'en esper,
ni altres bes m'en pot al cor plaisser,
anz me semblon tuich autre ioi esmai;
pero d'amor - q'el ver vos en dirai -
no·m lais del tot ni no m'en pos moer:
enam non vau ni non puos remaner,
aissi cum cel q'en meiz del albr'estai,
q'es tan poiaz qe no sap tornar jos,
ne sus non vai, tan lipar temeros.
  III
   
  IV
   
  V
   
  VI
   
  VII