

Folqet de marseilla. | Folqet de Marseilla. |
I | |
Si tot me fai atard aperceubuz. Aisi cum cel qa tot p(er)dut e iura. Q e mais non ioc a gran bonauentura. M en dei tener qar me soi conogutz. D el grant enian qa mor uas me fazia Q a bel semblant ma tengut en fadia. Mais de dey ans alei de mal debtor Q ades promet mas ren non pagaria. |
Sitot me fai a tard aperceubuz, aisi cum cel q'a tot perdut e iura qe mais non ioc, a gran bonaventura m'en dei tener q'ar me soi conogutz del grant enian q' amor vas me fazia, q'a bel semblant m'a tengut en fadia mais de dey ans, a lei de mal debtor q'ades promet mas ren non pagaria. |
II | |
Qa bels semblanz qe fals amor aduz. S atrai uas lei fols amanz e satura. Q ol par pallon qa tan fola natura. Qes fer al foc per la clartat qe luz. Mas eu men part e segrai autra uia. Q om mal pagaz qe stiers no men partria. E se grai laib de tot bon sofridor. Q an greu siraise com plus fort sumelia. |
Q'a bel semblanz qe fals' amor aduz s'atrai vas lei fols amanz e s'atura, qo·l parpallon q'a tan fola natura qe·s fer el foc per la clartat qe luz; mas eu m'en part e segrai autra via, qom mal pagaz, q' estiers no m'en partria; e segrai l'aib de tot bon sofridor: qan greu s'irais e com plus fort s'umelia. |
III | |
Non muderai si ben son irascuz. N i faz deleis en cantan ma rancura. N i diga ren qe noi semble mesura. M as ben sapchaz qa sos obs soi perduz. Q anc so bre fre non uolc menar un dia. A nz me fez far mon poder tota uia. E anc sempre caual de gran ualor. Q ui beorda trop soen coil felnia. |
|
IV | |
V | |
VI | |