C. 228v | |
S(enho)r b(er)tan del bort BEll mes qan uei camiar lo seinhorage. qel uieilh laisson alsioues lur ma issos. e cascus pot laissar enso(m) linhage. tantz fils qeluns pue- sca ben esser pros. adoncs mesui(s) qel segles renouella. miells q(e) per flor ni per chantar dauzell. e qi senihor ni donna uol ca(m)iar. uieilh per loue bes deu renouel lar. VJells es totz homs qant nomet terraengage. e uiells qant ha uins ni blatz nibacos. per uieilh lo tenc pos liures ni formage. aior carnal sino(n) sos compainho(s). |
|
uiells es qant uest capa sobre PEr ioueltenc pos losieu ben en- PEr uieilha tenc donna ma capell |