M. 229 r | |
Quan la nouella flors par eluerian. don son uermeilh uerd e bla(n)c li blondell. per la doussor qem uen del temps delan. uueilh malegrar atressi con llauzell. qar per auzell mitenc de matas res. qar ausuoler la gensor qa(n)c uis res. uoler lausieu eauer cor uolon. mas noilh ausdir mon cor anz loill rescon. |
Quan la novella flors par el verjan don son vermeilh, verd e blanc li blondell per la doussor qe·m ven del temps de l'an vueilh m'alegrar atressi con ll'auzell qar per auzell mi tenc de matas res qar aus voler la gensor q'anc vis res voler l'aus ieu e aver cor volon mas noilh aus dir mon cor anz lo·ill rescon. |
UNa ren sapchan e breton e nor man. eangeui peitauin et ma(n) sell. qe dostasuaus entro amo(n) ferran. e del tibre entro a san ma(r) cell. noi aura un nol ueia son arnes. e pueis le coms o uol e sos dretz es. deman ades la terra sa(n)t aimon. tro qel pauçom la cres ma sobrel fron. |
Una ren sapchan e breton e norman e angevi, peitavin et mansell qe d'Ostasvaus entro a Monferran e del Tibre entro a San Marcell no·i aura un no·l veia son arnes e pueis le coms o vol e sos dretz es. deman ades la terra Sant Aimon tro qe·l pauç om la cresma sobr'el fron. |
Amtaiaura saissi pert son afan. |
Amta i aura s'aissi pert son afan Vai serventes a Raimon Joceran
|