Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Gio, 13/10/2022 - 23:13

Versione stampabilePDF version
aimernic depegulla Aimeric de Pegulhan
  I
 atressim pren co(m) fai al iogador. cal co(n)me(n)sar ioga maiestralmen. a

 petit ioc pueis ses calfa p(er)den. quel fai mo(n)tar (tanques) en la follor. aissim mis
 ieu pauc epauc en lauia. quen cuiaua amar ab maiestria. q(ue) mon po
 gues partir cora(m) uolgues. effor mitratz tan quissir no(n) puesc res.
  
  Atressi-m pren quom fai al iogador, 
  qu’al commensar ioga maiestralmen 
  a petit ioc, pueis s’escalfa perden,
  que-l fai montar tant qu’es en la folor 
  aissi-m mis ieu pauc e pauc en la via, 
  qu'en cuiava amar ab maiestria 
  que mon pogues partir qu'ora me volgues,
  e for m' intraz tan qu’issir non puesc res.
 
 
 
  II
 autra vetz fuy en la foson damor don escapiei mai arasmirepren. ab

 un corzes engien trop subtilmen. quem fai plazer mo(n) mal et ma dolor
 cu(n) las mifas metre al col ab que(m) lia. don p(er) mo(n)grat mais no(m) desliaria. enuls autrom q(ue) fos liatz non es. quil deslies queben no(n) li plagues
 
  
  Autra vetz fuy en la fozon d’amor, 
  don escapei, mai aras me repren
  ab un corzes engienh trop subtilmen
  que-m fai plazer mon mal e ma dolor,
  qu’un latz mi fas metre al colh ab que-m lia, 
  don per mon grat mais no-m desliaria 
  e nuls autr’om que fos liatz non es,
  qui-l deslies, que ben no li plagues.
  III
 anc mai nul te(m)ps no(n) trobiei liador. ta(n) ferm lies ab ta(n) pauc liamen   quel liam fo(n) du(n) ambras solamen. don no(n) trop sai quin desli ni alor. enliamatz
 soi ta(n)t q(ue) sim uolia. desliamar ges far no(n) opoiria. lamors quieu lai mell


 ia en ben pres. eme(n)liama sai pus fort p(er) i tres
 
 
  Anc mai nulh temps non trobiei liador
  tan ferm lies ab tan pauc liamen, 
  que-l liam fon d’un abbraz solamen,
  don non trop sai qui-m desli ni alhor.
  enliamatz soi tant que, si-m volia 
  desliamar, ges far non o poiria,
  l’amors, quieu lai m’enliamen ben pres,
  e m’enliama sai plus fort per i tres.
 
 
 
  IV
 alhei de fer qui uai ses tirador uas laziman quel tira uau sigue(n). amors que(m) 

 sap tirar ses tiramen. mai tirat ma siuals p(er) la milhor. q(ue) si dautra

 meilhurar me podia. ta(n)t am lo miels q(ue) ben meilhuiraria. mai meilhuirar
 no(n) cra q(ue) men pogues. ueus p(er) q(ue) ma part la milhors coques.
  
 
  A lei de fer que vai ses tirador 
  vas l’aziman que-l tiravau siguen, 
  amors, que-m sap tirar ses tiramen,
  mai tirat m’a sivals per la milhor 
  que si d’autra meilhurar me podia,
  tant am lo mielhs que ben meilhuiraria, 
  mas meilhuirar non cre que m’en pogues
  ve-us per que m’a part la milhors conques.
 
 
 
  V
 ai gentils cors formatz pus gent q(ue) flor aiatz demi cal acom cauzime(n)

 quieu muer p(er) uos den  vey edetalen. epodetz ho proar ama color ca(n) uos re
 mir que(s) trasuay em cambia. efora grans almorn ecortezia. cumilitatz
 merceian uos preses. da quest cochat sofraitos de totz bes.
  
  Ahi! gentils cors formatz plus gent que flor, 
  aiatz de mi qualacom chauzimen, 
  quieu muer per vos d’envey e de talen
  e podetz o proar a ma color, 
  qan vos remir, que-s trasva e-m cambia, 
  e fora grans almorn’e cortesia 
  qu’umilitatz merceian vos prezes
  d’aquest cochat, sofraitos de totz bes.