I | I |
Atretan dou ben chantar finamen. Din vern confatz destiu segon rason. P(er) cab lofretz uoill far gaia zanzon. Que sen pascor de chantar cor mi pren. Quar la ro sa senbla lei de cui chan. Aultre si es la neus del seu semblan. P(er) que nandos deu per sam or chantar. Tant fort mi fan la rosa el ne us menbrar. |
Atretan dou ben chantar finamen D' invern con fatz d' estiu, segon rason, Per c' ab lo fretz voill far gaia zanzon, Que sen pascor de chantar cor mi pren, Quar la rosa senbla lei de cui chan, Aultresi es la neus del seu semblan: Per qu' en andos deu per s' amor chantar; Tant fort mi fan la rosa el neus menbrar. |
II | II |
Sobre totz am domna pro eualen. Do(n) ma mestier ric cor totas sason. En ben amar quar mesura semon. Com aia cor segon los faig conpren. Ecar en pris talamor conquenan. Que desotz minan domnas tu It laman. Cor ai quels fins uensa de ben a mar. els plus ualens seuposc de meils a far. |
Sobre totz am domna prò e valen, Don m' a mestier ric cor totas sason En ben amar, quar mesura semon C’ om aia cor segon los faig c’on pren; E car en pris tal amor conqu' enan, Que de sotz mi n' an, domnas, tuit l’aman, Cor ai quels fins vensa de ben amar, Els plus valens, s' eu posc, de meils a far. |
III | III |
Quan ben malbir emon ric pensame(n). Del lei qual ses aqui mautrei emdon. Tan lam quar ual part las plasenz que son. Quen dreg damor tenc chascunen men. Equarn(on) sai autren montan presan. De quien pre ses plaiser zauzen baisan. Qeu no(n) uoillges nuills fruitz asaborar. P(er) q(u)e lo dolz no tor nes en amar. |
Quan ben m' albir e mon ric pensamen De-llei quals es a qui m' autrei em don, Tan l’ am, quar val part las plasenz que son, Qu' en dreg d' amor [eu] tenc chascun en men, E quar non sai autr' en mon tan presan De qu' ie 'n preses plaiser, zauzen, baisan; Q’ eu non voill ges nuills fuitz asaborar, Per que lo dolz no tornes en amar. |
IV | IV |
Mirals asir quar trop mi son nosen. Ab lei qim fai languir en sapreson. Et quan mira son cors esa fason. Pensan quals es pauc presa mon turmen. Edoncs liuan los oillz del cor baissan. Lorguoill per que met mamor en soan. Tan mi ten uil etan si te(n) enquar. Quar uiu de pretz ede brutat se spar. |
Miralz asir, quar trop mi son nosen Ab lei qim fai languir en sa preson, Et quan mira son cors e sa fason, Pensan quals es, pauc presa mon turmen; E doncs li van los oillz del cor baissan L' orgoill per que met m' amor en soan: Tan mi ten vil e tan si ten en quar, Quar viu de pretz e de brutat ses par. |
V | V |
Equi fai tot qan pot de ben siruen. Sego(n) sidonz quel dretz damor despon. Segurlen pot querre logersedon. Esilen deu ben far sil dretz nenten. P(er) queu en prec midonz merce claman. Que per nuail dreg ges eidon nol deman. Qual il ual tan q(ue) nos pot egalar. Negun seruir al seugenser donar. |
qui fai tot qan pot de ben, sirven segon si donz, quel dretz d' amor despon, Segur l' en pot querre lo gersedon, E si l’en deu ben far, sil dretz n' enten; Per qu' eu en prec mi donz, merce claman, Que per nuaill dreg geserdon nol deman: Qual il val tan, que nos pot egalar Negun servir al seu genser donar. |
VI | VI |
Sacol solleill es fassa quan resblan. au tras clardatz uai de pretz es fasen. Autras domnas la contesam cors quar. Sil de ro des es madompnes fassar. |
Sa col solleill[z] esfassa, quan resblan, Autras clardatz, vai de pretz esfasen Autras domnas la contess' am cors quar, Sil de Rodes, [s]es ma dompn esfassar. |
VII | VII |
La contessa nom deu ges asirar. Sieu am ni pretz lei don sui hom sens par. |
La contessa nom deu ges asirar, S’ ieu am ni pretz lei don sui hom sens par. |