| Edizione diplomatica (178v |
Edizione diplomatico-interpretativa (178v) |
[E]nlotemps et enlasazon que lo reisricha(r)tz
Dengleterra guerreiaua ablo rei felip de
fransa. Sil fenon amduiencamp ab tota
lor gen. lo reis de fransa si auiaabse. frances |
| En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip de Fransa, s’il fenon amdui en camp ab tota lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se frances e bergoingnos e campanes e flamencs e cels de berrion. |
|
ebergoi(n)gnos. ecampanes. eflame(n)cs. ecels de be-
rrion. El reis richartz auia abse englesenorma(n)z.
ebretos. epeitaus. ecelsdaineu. edetorrena. edal
maine. edesaint onge. edelemozin et era sobre
la riba dunflumqueanomGaura. lo quals
passa al pe de mort. Eluna ostz si era duna riba.
elautra ost era dalautra. Et enaissi esteron.xv.
iorn. echascu(n) iorn sarmauan et appareillauan
de uenir ala batailla ensems. Masarciuesque
et euesque et abat et home dordequecercaua(n)
patz eran emiech que defendian que la batailla
no(n) era. Et un dia foron armat tuit aquill qe
ran ab lo rei richart et esquerrat de uenir ala
batailla. ede passar la gaura. eli francessarme-
rent et esqueirere(n)t. eli bon home de religion
foron ablas crotz en bratz. Pregant richart el
rei felip que la batailla no(n) degues esser. El reis
de franza dizia que la batailla no(n) remanria
sil reis richart noillfazia fezeutat de tot so qe
auia de samar. Del ducat de norma(n)dia edeldu-
cat de quitania. edelcomtat de peitieus. eqeil
rendes guiortz. lo qual lo reis richartz lauia
tot. Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta parau-
la quel reis felips demandaua. p(er) lagrant ba-
udesa quel auia. Carli ca(m)panesaluipromes
que noill serion alencontra p(er) la grant canti-
tat dels esterlins que auia semenatz entre lor.
si montet en destrer emes lelm en latesta. e
fai sonar las trombas efai dessar los sieus co(n)-
fanos encontra laiga p(er) passar outra. Et aorde-
na las esquerras dels baros ede la (soa) gen p(er) passar
outra ala batailla. Si reis felips cant lo ui uenir
montet endestrez emes lelme en testa. Etota
soa gens mo(n)teron endestriers. epresero(n) lor ar-
mas p(er) uenir ala batailla. Trait la ca(m)panes qe
no meteron elmes en testa. El reisfelips qa(n)t
ui uenir enrichart ela soa gen ab ta(n)t gra(n) ui-
gor. Eui queill ca(m)panes no ueuion ala batail-
la. el fon auilitz et espaue(n)tatz. Ecom(en)safar a-
pareillar los arciuesques els euesques et homes
de relion tot quels que lauion pregat de la
patz far. Epreguet lor quil aneson pregar en
richart de la patz far edel concordi. Esi lor p(er)
mes de far ede dir aquella patz et aquel con-
cordi del deman de gisort edel uassalarge q(u)ill
fazia enrichart. Eli sai(n)t home uengron ab
las crotz en bratz encontralo reirichart plora(n). |
|
| El reis Richartz avia ab se englese normanz e bretos e peitaus e cels daineu e de Torrena e dal Maine e de Saint Onge e de Lemozin et era sobre la riba d’un flum que a nom Gaura, lo quals passa al pe de mort. El una ostz si era d’una riba e l’autra ost era da l’autra. Et en aissi est eron XV iorn e chascun iorn sarmavan et appareillavan de venir ala batailla ensems. Ma sarcivesque et evesque et abat et home d’orde que cercavan patz eran emiech que defendian que la batailla non era. Et un dia foron armat tuit aquill qe ran ab lo rei Richart et esquerrat de venir ala batailla e de passar la gaura. E li frances sarmerent et es quiererent e li bon home de religion foron ab las crotz en bratz. Pregant Richart el rei Felip que la batailla non degues esser. El reis de Franza dizia que la batailla non remanria s’il reis Richart no ill fazia fezeutat de tot so qe avia de samar del ducat de Normandia e del ducat de Quitania e del comtat de Peitieus e qeil rendes guiortz, lo qual lo reis Richart l’avia tot et en Richartz quant auzi aquesta paraula quel reis Felip demandava. Per la grant baudesa quel avia Carli campane sa lui promes que no ill serion al∙encontra per la grant cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor. Si montet en destrer e mes l’elm en la testa e fai sonar las trombas e fai dessar los sieus confanos en contra l’aiga per passar outra. Et a ordena las esquerras dels baros e de la soa gen per passar outra a la batailla. Si reis Felips cant lo vi venir montet en destrez e mes l’elme en testa e tota soa gens monteron en destriers e preseron lor armas per venir a la batailla. Trait la campanes qe no meteron el mes en testa, el reis Felips qant vi venir en Richart e la soa gen ab tant gran vigor. E vi queill campanes no vevion a la batailla. El fon avilitz et espaventatz. E com en safar apareillar los arcivesques els evesques et homes de relion tot quels que l’avion pregat de la patz far. E preguet lor quil aneson pregar en Richart de la patz far e del concordi. E si lor per mes de far e de dir aquella patz et aquel concordi del deman de gisort e del vassalarge quill fazia en Richart. E li saint home vengron ab las crotz en bratz encontra lo rei Richart ploran. |
|
| 179r |
179r |
Quel (agues) pietat de tanta bona gen comauianel ca(m)p
Que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz qil
farian laissar guisort. el rei partir de sobre la soa
terra. Eli baron qua(n)t auzrron la grant honor q(ue)l
reis felips la presentaua. Foron tuich al rei richa-
rt. conseilleron lo quel preses lo concordi ela patz.
Et el per los precs dels boshomes de religion ep(er)
lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concor-
di. Si quel reis felips li laisset guiort quitame(n).
el uassalatges remas enpenden si come l estaua.
epartit se del camp. El reis richartz remas. eforo(n)
iurat ambedui la patz adetz anz. edeisseiro(n) lor
ostz. ederon comiat als soudadies. Euengron
escars et auars ambedui li rei ecobe. Eno uolg-
ron far ost ni despendre. si no(n) en falcos et en au-
stors et en chans et enlebriers et enconprar ter-
ras epossessions. et en far tort alor baros. Do(n) tuit
li baron del rei de fransa foron trist edolen eli ba-
ron del rei richart car auian la patz faicha. p(er) que
chascu(n)s del dos reis era uengutz escars euilans.
enbertrans de born si fo plus iratz que negus de-
ls autres baros. p(er) so car no se dellectaua mais
en guerra de si edautrui. emais en la guerra
dels dos reis. p(er) so que quant il auian li dui rei
guerra ensems. eill auian denrichart tot so q(ui)l
uolia dauer edonor. Et era temsutz damdos los
reis p(er) lor dire de la lenga. Don el p(er) uolu(n)tat qel
ac queil rei torneson ala guerra e p(er) la uolu(n)tat
quel ui als autres baros si fetz a quest siruentes.
lo quals come(n)ssa. pois li baron son irat ni lor
pesa. |
Quel agues pietat de tanta bona gen com avia nel camp que tuit eron a morir. E ques volgues la patz qil farian laissar guisort. El rei partir de sobre la soa terra e li baron quant avzrron la grant honor quel reis Felips la presentava, foron tuich al rei Richart, conseilleron lo quel preses lo concordi e la patz. Et el per los precs dels homes de religion e per lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concordi. Si quel reis Felips li laisset guiort quitamen, el vassalatges remas en penden si come l’estava. E partit se del camp, el reis Richartz remas e foron iurat ambedui la patz a detz anz e deisseiron lor ostz e deron comiat als soudadies. E vengron e scarse r avars ambedui li rei ecobe e no volgaron far ost ni despendre. Si non en falcos et en austors et en chans et en lebriers et en conprar terras e possessions. Et en far torta lor baros don tuit li baron del rei de Frans foron trist e dolen e li baron del rei Richart car avian la patz faicha per que chascuns del dos reis era vengutz e scars e vilans.
En Bertrans de Born si fo plus iratz que negus dels autres baros per so car no se dellectava mais en guerra de si e d’autrui e mais en la guerra dels dos reis per so que quant il avian li dui rei guerra ensems, eill avian den Richart tot so quil volia d’aver e d’onor et era temsutz dam dos los reis per lor dire de la lenga. Don el per voluntat qel ac queil rei torneson a la guerra e per la voluntat quel vi als autres baros si fetz a quest sirventes, lo quals comenssa pois li baron son irat ni lor pesa. |
|
