Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Ven, 09/07/2021 - 15:40

Versione stampabilePDF version
Diplomatica. Interpretativa. 
BErtrans de born si era anatz uezer una serror

 del rei richart que fon maire del emperador

 oth la quals auia nom madomna eleina  qe

fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna

era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho-

nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En

richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c

temps sa seror. esil comandet que laill disses eil

fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)-

tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia

quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e

quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel

sen tenc fort perpa[ga]tz. et enamoret se fort de leis

si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n)

quel lauia uista elera ab lo comte richart enun

ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t
 
Bertrans de Born si era anatz vezer una serror
del rei Richart que fon maire del emperador
Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que
fo moiller del duc de Sansoingna. Bella domna
era e molt cortesa et enseingnada e fazia gran ho-
nor en son acuillimen et en son gen parlar. En
Richartz q’era adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc
temps sa seror, e si•l comandet qu’ela•ill disses e•il
fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran volun-
tat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia
qu'En Bertrans era tan fort presatz hom e valens e
qu’el la podia fort enansar, si•ll fetz tant d’onor qu’el
s’en tenc fort per pagatz e enamoret se fort de leis,
si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon
que l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’
ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost, avia grant
 
desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)

 meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut

ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest

sirventes que dis. Ges de disnar no(n) for oima-

is matis.
 
desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben
meitzdia passatz que non avian manjat ni begut
e la fams lo destreingnia mout, et adoncs fetz aquest
sirventes que dis: “Ges de disnar non fora oi mas
matis”