Arnautz Daniel Anc ieu non l’aic, mas elha m’a totz temps en son poder Amors, e.m fai estar leu, savi, folh, cum selhuy qu’en re no.y torna, qu’om no.s defen qui ben ama; f. 204 v qu’Amors comanda qu’om la serva e la blanda: per qu’ieu n’aten, sufren, bona partida que.m n’er escarida. |
|
Tant a ric pretz fin e certa per qu’ieu no.m puesc virar alhors; no quo fatz ieu que.l cor m’en dol tan cum s’esclair’e s’aiorna: e non aus dir qui m’aflama, que.l cor m’abranda mas uelh n’an la sanda, quar solamen vezen m’estai aizida. Ve.us que.m ten a vida! |
|
Fols qui per parlar en va quer que sos ioys sia dolors, que lauzengiers, cuy Dieus afol, non an ges lengua adorna: l’us cosselha e l’autre clama, per que.m desmanda amor tals hora granda; per que.m defen, fenhen, de lur bruda e ab sens falhida. |
|
S’ieu dic pauc ins el cor m’esta, estar me fa temens paors; la lengua mi falh mas cors vol lai on dolens si soiorna: gen languis, mas no s’en clama, quar tot a randa cum mars ni terra guaranda non es tan gen, plazen, cum la cauzida que ieu ai encobida. |
|
Mon bon chantar levet e pla m’agra fait si.m fezes secors sella que.m da ioy e.l me tol, cum suy legres mielhs trastorna e qu'oram vuelh m'en liama. Re no.y desmanda mon cor non hi fai guanda, mas franchamen. li.m ren: donc, si m’oblida. Merces es perida. |
|
Per iauzen me te e per sa us belhs plazers ab que mi sors; mas mi no passara ia.l cor per paor qu’elha.m fos morna, qu’enquera sen de la fla flama d’amor qui.m manda qu’ieu mon cor non espanda: so.m fiai temen, sufren, pus vey per crida manht’amor delida. |
|
A Mielh de ben, prezen, chanso grazida, qu’Arnautz non oblida. |