Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Chansoneta farai, Vencut,                                     
pus vos m’a rendut Rossilhos,                                 
e sapchatz que nos em cregut,                                  
pus no vim vostres companhos,                                  
d’un drut novelh, don tota gens ressona                        
que midons es a semblan de leona;                               
ar sai que·s tocan las peiras d’Alzona,                        
pus premiers pot intrar selh que mais dona.                     
 
II.
E, si tot m’en ai joy avut,                                     
er en vuel esser mons e blos,                                   
quar no vuelh ab nom de cornut                                  
aver l’emperi dels grifos;                                      
autra n’am ieu que mais mi guazardona                           
sos gens parlars, que s’autra m’abandona,                       
qu’enjanatz es qui fals’amor razona,                           
e domna falh que·s recre per anona.                            

III. 
Mas, s’ieu saupes qu’ilh fos leos,                              
ieu l’agr’ avut caval ferran,                                   
pus de lieys non es poderos                                    
homs, si non es d’aital semblan;                               
avol soudad’ a midons resseubuda,                                
quar per aver s’es de bon pretz moguda,                        
que, s’ieu saupes per aver fos venguda,                        
ma soudada ne pogr’ aver avuda.                                 
 
IV.
E fera·l d’autres guiardos                                     
que·l pogran valer atrestan,                                   
mas no s’azauta de chansos,                                    
ans se va de mi rancuran,                                      
que ditz que trop la vuelh levar en bruda,                     
e no vol esser tan luenh mentauguda;                           
e valgra·l mais en perdos fos ma druda,                        
que sa falsa beutat agues venduda.                             
 
V.
A·N Baut deforas la coman                                     
que jamais no·i vuelh aver part,                                
e non hi conosc autre dan                                      
mas quar en fis Mon Audiart:                                    
ai! fals escutz, tan leu vos laissatz fendre                   
qu’om de part vos non auza colp atendre,                       
et ai vos o ben en cor a car vendre;                            
s’ie·us pugei aut, bas vos farai dissendre.                     
 
VI.
Ai las! E co muer deziran                                      
per la bella que ses mal art                                   
es, e tan fina ses enjan                                       
qu’anc non amet volpil bastart;                                
e, si·l sieu cors volgues el mieu entendre,                     
totz autres joys fora·n contra·l mieu mendre,                   
e ja d’un bais, si·l me volgues estendre,                       
no m’en feira tirar ni escoyssendre.                           
 
VII.
Chanso, vai t’en a Mon Plus Lial rendre,                      
e diguas li qu’ieu sai dona a vendre.