Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Sab, 02/01/2021 - 22:05

Versione stampabilePDF version
  P Eire daluernge si fo deleuescat de
      clarmon. sauis hom fo eben letratz
e fo fills dun borzes. bels (et) auinens fo de
la p(er)sona. etrobet ben ecantet ben. E fo lo
primiers bons trobaire que fo outramon.
(et) aquel q(ue) fetz los meillors sons deuers q(ue)
anc fosson faich. el uers q(ue) ditz. De iostals
breus iorns els loncs sers. Cansson non
fetz neguna. que non era adoncs negus
chantars apellatz canssons mas uers. E
fo mout honratz egrazitz p(er)totz los ualens
homes e p(er) los ualens barons que adoncs
eran. e p(er) totas las bonas dompnas. (et) era
tengutz p(er)lo meillor trobador del mon en
aqella sazon. entro q(ue) uenc Girautz debor
neill. Mout se lauzaua en sos chantars e
blasmaua los autres trobadors. si q(ue) el dis
de si. peire daluernge a tal uotz q(ue) chanta
desobre e desotz. ab qun pauc esclarzis sos
motz. eil son sunt doutz eplazen. epoises
maestre detotz. Longamen estet euisq(ue)t
elmon ab la bona gen. segon qem dis lo
dalfins daluernge encui terra el nasq(ue)t.
Epuois el fetz penedenssa. elai fenic.
Peire d’Alvernge si fo de l’evescat de Clarmon. Savis hom fo e ben letratz, e fo fills d’un borzes. Bels et avinens fo de la persona. E trobet ben e cantet ben, e fo lo primiers bons trobaire que fo outramon et aquel que fetz los meillors sons de vers que anc fosson faich, e·l vers que ditz:
De iosta·ls breus iorns e·ls loncs sers.
Cansson non fetz neguna, que non era adoncs negus chantars apellatz canssons, mas vers.
E fo mout honratz e grazitz per totz los valens homes e per los valens barons que adoncs eran, e per totas las bonas dompnas; et era tengutz per lo meillor trobador del mon en aqella sazon, entro que venc Girautz de Borneill. Mout se lauzava en sos chantars e blasmava los autres trobadors, si que el dis de si:
Peire d’Alvernge a tal votz
que chanta de sobre e de sotz,
ab q’un pauc esclarzis sos motz.
E·il son sunt doutz e plazen;
e pois es maestre de totz.
Longamen estet e visquet el mon ab la bona gen, segon qe·m dis lo Dalfins d’Alvernge en cui terra el nasquet. E puois el fetz penedenssa, e lai fenic.