

I. Reis glorios, verays lums e clardatz, Dieus poderos, senher, si a vos platz, al mieu companh siatz fizels aiuda, Bel companho, en chantan vos apel: non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel que vai queren lo jorn per lo boscatge, et ai paor quel gilos vos assatge, |
II. Bel companho, faitz al fenestrel e regardatz las ensenhas del cel: conoisseretz si son sui fizels messatge; et ades sera l’alba!
|
III. Bel companho, pos mi parti de vos, hieu non dormi, preguiei lo filh Sancta Maria, queus mi rendes per leyal companhia, et ades sera l’alba! |
IV. Bel companho, si dormetz o velhatz? Cal que fazatz, qu’en orient vey l’estela creguda cadut el jorn, qu’ieu l’ai ben conoguda, et ades sera l’alba! |
V. Bel nos compan, beno audii vostrum cant, multu mi pilsa kinti trabalal tant, ca tu mi trai del fund del paradis: mon leit o fait, noi flor de lis, et ades sera l’alba! |