

I. Reis glorios, verays lums e clardatz, Dieus poderos, senher, si a vos plaz, al mieu companh siatz fizels aiuda, qu’ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda, et ades sera l’alba! |
II. Bel companho, si dormetz o velhatz non dormatz plus queieu Jorn as propiatz en orient vey l’estela creguda cadutz lo jorn, qu’ieu l’ai ben conoguda, et ades sera l’alba! |
III. Bel companho, en chantan vos apel: non dormatz, qu’ieu aug chantar l’auzel lo jorn per lo boscatge, et ai paor quel gilos vos assatge, et ades sera l’alba! |
IV. Bel companho, yssetz al fenestrel e regardatz la estela conoisseretz s’ieus sui fizels messatge; se non o faitz, vostres n’er lo dampnatge, et ades sera l’alba! |
V. Bel companho, la foras als peiros mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos, non dormi plus, lo filh Sancta Maria, queus mi rendes per leyal companhia, et ades sera l’alba!
|
VI. Gloriosa ce tut lo mon capdella, merce te clam, c’en preant t’en apella, cel mieu compagn prendas e gidagie o si ce vos li trametas messatge, per c’ill conosca l’alba! |
VII. Bel doltz conpagn, ai Dieus, non m’entendes: si vos ama tant se la c vos es pres con ieu fais vos, ce a nuoc no dorm, aiso vos pleu e vos gur e vos afi c’ai gardada l’alba! |
VIII. Bel douce compagn agrait lo jorn. non |