

I. Reis glorios, verays lums e clardatz, Dieus poderos, senher, si a vos plaz, al mieu companh siatz fizels aiuda, qu’ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda, et ades sera l’alba! |
II. Bel companho, si dormetz o velhatz? Cal que fazatz, en estans vos levatz, qu’en orient vey l’estela creguda qu’amenal jorn, qu’ieu l’ai ben conoguda, et ades sera l’alba! |
III. Bel companho, en chantan vos apel: non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel que vai queren lo jorn per lo boscatge, et ai paor quel gilos vos assatge, et ades sera l’alba! |
IV. Bel companho, yssetz al fenestrel e regardatz las ensenhas del cel: conoisseretz s’ieus sui fizels messatge; se non o faitz, vostres n’er lo dampnatge, et ades sera l’alba! |
V. Bel companho, pos mi parti de vos, hieu non dormi ni•m moc de ginolhos, ans preguiei Dieu, lo filh Sancta Maria, queus mi rendes per leyal companhia, et ades sera l’alba! |
VI. Bel companho, quar es trop enueyos que quant intrem pel portal ambedos esgardetz sus, vis la genser que sia, de mius partitz, lai tenguetz vostra via, e ades sera l’alba! |
VII. Bel companho, la foras als peiros mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos, enans velhes tota nuech tro al dia; ara no•us platz mos chans ni ma paria, et ades sera l’alba! |