

I Aufres rudels deblaia si fo mout gen tils hom princes deblaia. (et)enamoret se dela comtessa detripol sens uezer p(er)lo ben qel nauzi dir delieis als pelegrins qe uenion dantiocha. Efes delieis mains uers ab bons sos ab paubres motz. Eper uolontat delieis uezer el se crozet emes se en mar p(er) anar lieis uezer. (et) en la nau lo pres mout grans malautia. si que cill q(ue) eron ab lui cuideron qel fos mortz en la nau. Mas tant feiron qil lo conduisseron atripol en un alberc aissi cum per mort. Efo faich asaber ala comtessa. (et) adoncs ella sen uenc alui al sieu lieich. e pres lo entre sos bratz. et el saup qe so era la com tessa si recobret lo uezer el flazar. elau zet dieu elgrazi quelauia la uita soste(n) guta tro qel lagues uista. et enaissi el moric entrels bratz dela dompna. (et)ella lo fetz honradamens sepellir en la mai son del temple. Epois enaqel dia ella se rendet monga p(er)la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort. Et aqui son escriutas delas soas cansos. |
Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se dela comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q’el n’auzi dir de lieis als pelegrins qe venion d’Antiocha. E fes de lieis mains vers ab bons sos, ab paubres motz. E per volontat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar per anar lieis vezer. Et en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill que eron ab lui cuideron q’el fos mortz en la nau. Mas tant feiron q[e]·il lo conduisseron a Tripol, en un alberc aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa; et adoncs ella s’en venc a lui, al sieu lieich, e pres lo entre sos bratz. Et el saup qe so era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi que l’avia la vita sostenguta tro q’el l’agues vista. Et enaissi el moric entre·ls bratz de la dompna. Et ella lo fetz honradamens sepellir en la maison del temple. E pois, en aqel dia, ella se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort. Et aqui son escriutas delas soas cansos. |