Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard lauentador.  Bernard la Ventador.
  I   I
 
 T
Ut cil que preion que
 u chan. Uolgran saube
 son louer. Sieu nai aiçe ni
 leçer. Chantes qui chantar
 uolria. Queu nosaub ne
 chan neuia. Pos per diei
 mabene nança. Per mama
 la destina(n)ça.
 
 
 Tut cil que preion qu’eu chan,
 volgran saubeson lo ver,
 s’ieu n’ai aiçe ni leçer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’eu no saub ne chan ne via,
 pos perdiei ma benenança
 per ma mala destinança.
 
  II   II
 
 A
I las com uer detalan. Que
 u non dorm maitin niser.
 Que leg ueg can uauc iaçer.
 Loro signol chate cria. Eteu
 que çantar solia. Mor den
 ueia ede pesança. Quan aug
 ioi ne alegrança.
 
 
 Ai, las! Co muer de talan!
 Qu’eu non dorm maitin ni ser,
 que l’egueg, can vauc iaçer,
 lo rosignol chat’e cria,
 et eu, que çantar solia,
 mor d’enveia e de pesança,
 quan aug ioi ne alegrança.
 
  III   III
 
 D
Amor uos dic ben aitan.
 Qui ben la saubes tener. Res
 plus non pogra ualer. Per
 dieu mout fon bona mia.
 Mas non duret mas cun di
 a. Per ques fols qui ses fer
 mansa. Met enamor ses
 per ansa.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Per Dieu, mout fon bona mia!
 Mas non duret mas c’un dia,
 per qu’es fols qui ses fermansa
 met en amor s’esperansa.
 
  IV   IV
 
 A
Mors mames ensoan. Etor
 nat anon caler. Eseu lagues
 en poder. Dic uos quien fera
 feunia. Mas il non uol camor(s)
 sia. Res don hom prena ue(n)
 iansa. Acolp des paçanide
 lança.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’eu l’agues en poder,
 dic vos qu’ie·n fera feunia!
 Mas il non vol c’Amors sia
 res don hom prena veniansa
 a colp d’espaça ni de lança.
 
  V   V
 
 A
Mors eus prec de mon dan
 Cautre pro noi puosc auer.
 Ia mais blandir nitemer. No
 us quier cadoncs uos perdr
 ia. Mout es fols quen uos se
 fia. Cab uostra falsa sembla(n)
 sa. Maues trait enfiansa.
 
 
 Amors, e·us prec de mon dan,
 c’autre pro no i puosc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·us quier, c’adoncs vos perdria.
 Mout es fols qu’en vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblansa
 m’aves trait en fiansa.
 
  VI   VI
 
 P
Ero per un bel
 semblan. Soi en quer en bo(n)
 esper. Mon conort dei grat
 saber. Cades uoill queu cha(n)t
 erria. Edic uos que sipodia.
 Eu seria rei defransa. Car al
 plusquel pot men na(n)sa.
 
 
 Pero per un bel semblan
 soi enquer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades voill qu’eu chant e rria.
 E dic vos que, si podia,
 eu seria rei de Fransa,
 car al plus qu’el pot, m’ennansa.
 
  VII   VII
 
 LEmoçin adieu coman.
 Lei que non uol retener. Que
 ra pot ilben saber. Sel uers
 aque quil disia. Quen tere
 straigna neria. Pois deus ne
 fes nefiansa. Nomi poc far
 acor dansa.
 
 
 Lemoçin, a Dieu coman
 lei que non vol retener,
 qu’era pot il ben saber
 s’el vers aque qui·l disia,
 qu’en ter’estraigna n’eria,
 pois Deus ne fes ne fiansa
 no m’i poc far acordansa.
 
  VIII   VIII
 
 NOn io teing auilania. Seu ma
 i sai bon esper ansa. Pos il lai
 ren nomenansa. 
 
 
 Non i o teing a vilania
 s’eu mai sai bon’esperansa,
 pos il lai ren no m’enansa.
 
  IX   IX
 
 Romieu ma(n)
 que per mamia. Eper lui farai
 semblansa. Queu ai sai bone
 speransa.
 
 
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblansa
 qu’eu ai sai bon’esperansa.