| idem | idem |
| I | I |
| Ges decha(n)tar n(om) pren talanz. Tam mi pesa decho qe uei. que metres soliom engranz. co(m) agu es p(re)z honor elau. mas ara no(n) uei ni no(n) au. qom parli dedru deria. per que p(re)z ecortesia. e solaz torne(n) no(n) chaler. |
Ges de chantar no·m pren talanz, tam mi pesa de cho qe uei, que metre·s soli’om en granz com agues prez, honor e lau, mas ara non vei ni non au q’om parli de druderia, per que prez’e cortesia e solaz torn’en non-chaler. |
| II | II |
| E dels baros comenza len ianz Cus n(on) ama p(er) bona fei. P(er) cho nes als autres lodanz E nugus hom d(e)lor no iau. Et amor no rema(n) p(er) au. Qar ben lau tals amaria. Qesenten car no sabria. A guisa damor captener. |
E dels baros comenza l’enianz, c’us no·n ama per bona fei. Per cho n’es als autres lo danz, e nugus hom de lor no iau. Et amor no reman per au, qar ben lau tals amaria qe s’en ten, car no sabria a guisa d’amor captener. |
| III | III |
| Detal amor sui fis amanz. Qe rei duc co(n)te n(on) enuei. E no(n) es duc niamiranz. El mon qe sel lauia aitau. Nose feços com eu fau. E se lauza(r) lauolia. Ges tan dire n(on) poiria. Deben qe mais n(on) sia uer. |
De tal amor sui fis amanz qe rei, duc, conte non envei; e non es duc ni amiranz el mon, qe, s’el l’avia aitau, no se feços com eu fau; e se lauzar la volia, ges tan dire no·n poiria de ben qe mais no·n sia ver. |
| IV | IV |
| P(er) re(n) n(on) es hom tan p(re)sanz. Com p(er) amor ep(er) do(m)p(n)ei. Qedaqi mou deporç echanz. E tot qan aproesa abau. Nuls hom ses amor ren nouau. P(er) qeu nouoill. sia mia Del mo(n) tot lasegnoria. Si ia ioi n(on) sabia auer. |
Per ren non es hom tan presanz com per amor e per dompnei, qe d’aqi mou deporç e chanz e tot qan a proesa abau. Nuls hom ses amor ren no vau, per q’eu no voill, sia mia del mon tot la segnoria, si ia ioi no·n sabia aver. |
| V | V |
| Dimidonz milau cen aitanz. Qeu no saidir et ai ben drei. Qe qa(n)t mi pot far bel senblanz. E son ami gent esu au. E ma(n)det me p(er) qeu mes iau. Qe p(er) paor remania. Car ella pl(us) nom façia. P(er) qeu nestau enbon esp(er). |
Di midonz mi lau cen aitanz q’eu no sai dir et ai ben drei, qe qant mi pot far bel senblanz e sona mi gent e suau; e mandet me (per q’eu m’esiau) qe per paor remania car ella plus no·m façia, per q’eu n’estau en bon esper. |
| VI | VI |
| Bona donna coinde p(re)isanz. P(er) deu aiaz demi m(er)cei. E ia nouos aneç doptanz. Ues bon amic fin ecorau. Far mi podeç eben emau. Et enlauostra m(er)ce sia. Qeu sui garniz tota uia. Con faça tot u(ost)re plazer. |
Bona donna, coind’e preisanz, per Deu aiaz de mi mercei, e ia no vos aneç doptanz ves bon amic fin e corau. Far mi podeç e ben e mau, et en la vostra merce sia; q’eu sui garniz tota via con faça tot vostre plazer. |
| VII | VII |
| Fonz salada mos druguma(n)z. Mesiaz mon segnor alrei. Digaz qe mos adimanz. Meten car eu uas li nouau. Sicon atorena epeitau. E nos au em romania. Uolgra car li co(n)ue(n)ria. Agues tot lomon enpoder. |
Fonz Salada, mos drugumanz me siaz mon segnor al rei. Digaz qe Mos Adimanz me ten, car eu vas li no vau. Si con a Torena e Peitau e no sau e·m romania, volgra, car li convenria, agues tot lo mon en poder. |
| VIII | VIII |
| Louers aissi com hom pl(us) lau. Uai meilloran tota uia. Eia pren don p(er)lauia. Cil qal puoi louolran saber. |
Lo vers, aissi com hom plus l’au, vai meilloran tota via, e i aprendon per la via cil q’al Puoi lo volran saber. |