Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard de ue(n)tador  Bernard de Ventador
  I   I
 
 L
an can uei la foilla. Ios
 dels albres cazer. Cui q(ui)
 pes ni dueilla. A mi deu
 bo saber. No crezaz qeu
 uoilla. Flor ni foilla ue-
 zer. Car uas mi sorgoil-
 la. Ço queu plus uoill
 auer. Cor ai que
 men toilla. Mas
 no(n) ai ges poder.
 Cades cuit macuoilla. On plus me des
 esper.
 
 
 Lan can vei la foilla
 ios dels albres cazer,
 cui qui pes ni dueilla,
 a mi deu bo saber.
 No crezaz q’eu voilla
 flor ni foilla vezer,
 car vas mi s’orgoilla
 ço qu’eu plus voill aver.
 Cor ai que m’en toilla,
 mas no·n ai ges poder,
 c’ades cuit m’acuoilla,
 on plus me desesper.
 
  II   II
 
 E
stranga nouella. Pot om de mi auzir.
 Que cant uei la bella. Que(m) solia cuillir.
 Ara nom apella. Nim fai uessi uenir. Lo co(r)s
 soz laissella. Men uol de dol partir. Deus
 qel mon capdela. Sil plaz men lais iauzir.
 Que sai sim reuella. Noi a mais del mori(r)
 
 
 Estranga novella
 pot om de mi auzir,
 que cant vei la bella
 que·m soli’acuillir:
 ara no m’apella
 ni·m fai ves si venir.
 Lo cors soz l’aissella
 m’en vol de dol partir.
 Deus, qe·l mon capdela,
 si·l plaz, m’en lais iauzir,
 que s’aisi·m revella,
 no·i a mais del morir.
 
  III   III
 
 N
on ai mais fianza. en
 agur ni en sort. Qe bon esp(er)anza ma
 co(n)fondut emort. Que tan long me la(n)za.
 la bella cui am fort. Can li quer saman
 za. Cu(m) sen langues grant tort. Tant nai
 de pesanza. Que tot me desconort. Mas
 no(n) faz semblanza. cades chan edeport.
 
 
 Non ai mais fianza
 en agur ni en sort,
 qe bon’esperanza
 m’a confondut e mort,
 que tan long me lanza
 la bella cui am fort,
 can li quer s’amanza,
 cum s’en l’angues grant tort.
 Tant n’ai de pesanza
 que tot me desconort;
 mas no·n faz semblanza,
 c’ades chan e deport.
 
  IV   IV
 
 Al
 (no) sai q(ue) dire. Mas molt faz gran folor.
 Car am ni desire. Del mon la belezor. be
 deurialcire. Celqanc fes mirador. Can bem
 mo co(n)sire. No(n) ai guerrer peior. Ial iorn
 que las mire. Ni pes de sa ualor. No serai
 iauzire. de lei ni desamor.
 
 
 Al no sai que dire
 mas molt faz gran folor
 car am ni desire
 del mon la belezor.
 Be deuri’alcire
 cel q’anc fes mirador!
 Can bem m’o consire,
 no·n ai guerrer peior.
 Ia·l iorn qu’ela·s mire
 ni pes de sa valor,
 no serai iauzire
 de lei ni de s’amor.
 
  V   V
 
 I
a p(er) drudaria. No(m) am q(ue) nos coue. Pero
 sil plazia. Que(m) fezes calque be. Eu li
 iuraria. p(er) lei ep(er) ma fe. Quel bes que(m) fa-
 ria. No fos saubuz p(er) me. E son plazer
 sia. Queu sui en sa m(er)ce. Sill plaz que
 mauzia. Qeu nom(en) clam dere.
 
 
 Ia per drudaria
 no m’am, que no·s cove;
 pero si·l plazia
 que·m fezes calque be,
 eu li iuraria
 per lei e per ma fe,
 que·l bes que·m faria,
 no fos saubuz per me.
 E son plazer sia,
 qu’eu sui en sa merce.
 Si·ll plaz, que m’auzia,
 q’eu no m’en clam de re!
 
  VI   VI
 
 B
en es dreiz qeu plagna. Seu perc per
 mon orguoill. la bona co(m)paigna. Eill
 solaz cau(er) soill. Petit me gazagna. Lo folz
 ardiz q(ue)u coill. Qan uas mi sestragna. Car
 an ploro mei oill. Dreiz es que(m) soffragna
 toz iois que eus mezeis. Queu eis lom to-
 ill.
 
 
 Ben es dreiz q’eu plagna,
 s’eu perc per mon orguoill
 la bona compaigna
 e·ill solaz c’aver soill.
 Petit me gazagna
 lo folz ardiz qu’eu coill,
 qan vas mi s’estragna,
 c’ara·n ploro mei oill.
 Dreiz es que·m soffragna
 toz iois, que eus mezeis,
 qu’eu eis lo·m toill.[1]
 

 [1] Mancano l’ottavo e il nono verso della cobla: so qu’eu plus am e volh. / Orgolhs, Deus vos franha.
  VII   VII
 
 En(con)tral da(m)pnage. Ela pena qu(eu) trai. ai
 mon bon usage. Cades consir delai.
 Orguoill efolage. Euilania fai. Qui mo-
 u mon corage. Ni daltrem met em plai.
 Car meillor mesage. En tot lo mon non
 ai. Eman loill ostage. Entro queu tron
 deçai.
 
 
 Encontra·l dampnage
 e la pena qu’eu trai,
 ai mon bon usage:
 c’ades consir de lai.
 Orguoill e folage
 e vilania fai
 qui mou mon corage
 ni d’altre·m met em plai,
 car meillor mesage
 en tot lo mon no·n ai,
 e man lo·ill ostage
 entro qu’eu tron de çai.
 
  VIII   VIII
 
 Do(m)na mon corage. Meillor amic que
 uai. Uos man en ostage. Entro queu
 tron deçai.
 
 
 Domna, mon corage,
 meillor amic qu’eu ai,
 vos man en ostage
 entro qu’eu tron de çai.