Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 B. de ue(n)tadorn  B. de Ventadorn
  I   I
 
 P
us mi preiatz senhor. quieu chant yeu
 chantarai. e cant cug chantar plor. mantas ues q(ui)eu
 o sai. greu ueiretz chantador. ben chan can mal lestai. a
 mi del mal damor. ua mielhs que no fes may. e doncx
 p(er) quem nesmai. 
 
 
 Pus mi preiatz, senhor,
 qu’ieu chant, yeu chantarai;
 e cant cug chantar, plor
 mantas ves, qu’ieu o sai. 
 Greu veiretz chantador,
 ben chan, can mal l’estai.
 A mi del mal d’amor
 va mielhs que no fes may!
 E doncx, per que·m n’esmai? 
 
  II   II
 
 G
rans bes e gran honor. co-
 nosc que dieus me fai. q(ui)eu am la
 belazor. et ilh me quieu o sai. mas aras
 soi alhor. e no say com lis uai. som aussi de dolor. car o-
 chaizo no(n) ai. p(er) soue(n) anar lai. 
 
 
 Grans bes e gran honor
 conosc que Dieus me fai,
 qu’ieu am la belazor
 et ilh me (qu’ieu o sai). 
 Mas aras soi, alhor,
 e no say com li·s vai! 
 So m’aussi de dolor,
 car ochaizo non ai
 per soven anar lai. 
 
  III   III
 
 M
antas uetz me(n) assai
 ca(n) de leis me soue(n). q(ui) q(ue) crit ni q(ue) bray. yeu no(n) aug nulha
 res. ta(n) dossame(n) me trais. la belal cor de me. q(ue)ral dis
 q(ui)eu soi lai. o(n) so cug e socre. q(ue) de sos huelhs no(m)z ue.
 
 
 Mantas vetz m’en assai
 can de leis me soven,
 qui que crit ni que bray,
 yeu no·n aug nulha res.
 Tan dossamen me trais
 la bela·l cor de me,
 qu’era·l dis qu’ieu soi lai,
 on so cug e so cre,
 que de sos huelhs no·mz ve.
 
  IV   IV
 
 A
mors yeu q(ue) farai. e guerrai ia ab re. p(er) ma fe y-
 em murrai. q(ue) dezirier men ue. si la belab cors gai. nos
 aizina de me. q(ui)eu la te(n)gue la bai. e lestranha lo(n)c me. so(n)
 bel cors bla(n)c e le. 
 
 
 Amors, yeu que farai?
 e guerrai ia ab re?
 Per ma fe ye·m murrai
 que dezirier m’en ve,
 si la bel’ab cors gai
 no s’aizina de me,
 qu’ieu la tengu’e la bai
 e l’estranha lonc me
 son bel cors blanc e le. 
 
  V   V
 
 E
do(n)cx domna m(er)ce. aiatz (daquest) uostre
 q(ui)eus pleuisc p(er) ma fe. canc res no(n) amei tan. mas iu(n)tas
 ab cap cle. uos me re(n). em coman. e si loc sen deue. fatz
 me . i. bel sembla(n). car mot nay gran talan. 
 
 
 E doncx, domna, merce
 aiatz d’aquest vostre!
 Qu’ie·us plevisc per ma fe
 c’anc res non amei tan.
 Mas iuntas, ab cap cle,
 vos me ren e·m coman;
 e si loc s’en deve,
 fatz me un bel semblan,
 car mot n’ay gran talan! 
 
  VI   VI
 
 I
es da-
 mar nom recre. p(er) mal ni p(er) afan. e can dieus me fai be.
 nol refut nil soan. e ca(n) yeu no(n) ai re. say ge(n) cobrir mo(n)
 dan. car ad oras coue. com sa(n) atras lunhan. p(er) miells sa-
 lhir ena(n). 
 
 
 Ies d’amar no·m recre
 per mal ni per afan;
 e can Dieus me fai be,
 no·l refut ni·l soan;
 e can yeu non ai re,
 say gen cobrir mon dan,
 car ad oras cove
 c’om s’an atras lunhan
 per miells salhir enan. 
 
  VII   VII
 
 No(n) escudier ab me. agues cor e tala(n). cab
 dur fossem truan. 
 
 
 Non Escudier ab me
 agues cor e talan
 c’ab dur fossem truan. 
 
  VIII   VIII
 
 q(ue)lh agues ab se. so cama ses enian. et
 yeu mo(n) aziman.
 
 
 Que·lh agues ab se
 so c’ama ses enian
 et yeu Mon Aziman!