.p. espanhol. | P. Espanhol. |
I | I |
Estat ay com hom esp(er)dut per amors e mon len gatie. mays eram soy reconogutz. que fayt auia folatie. ca totz era de saluatie. car mera de chant recrezutz. e on pus nestera mutz. mays feyra de mon dampnatie. |
Estat ay com hom esperdut per amors e mon lengatie, mays era·m soy reconogutz que fayt avia folatie; c’a totz era de salvatie, car m’era de chant recrezutz; e on pus n’estera mutz, mays feyra de mon dampnatie. |
II | II |
Atal dona m’era rendutz. canc nom amet de coratie. e soi ma tart a p(er)seubutz. car trop nay fag lonc badatie. no se gra may so uiatie. a cuy queu uulhatz seray drutz. e man- daray p(er) tot salutz. et auray mays cor uolatie. |
A tal dona m’era rendutz c’anc no·m amet de coratie, e soi m’a tart aperseubutz, car trop n’ay fag lonc badatie no segra may so viatie: a cuy qu’eu vulhatz, seray drutz, e mandaray per tot salutz et auray mays cor volatie. |
III | III |
Truans uu- elh esser p(er) samor. car de leys coue capre(n)da. p(er)o noy a do(m)ne- ador q(ue) mens de mi si e(n)te(n)da. m(a)ys bel mes cap lieys co(n)te(n)da cautra nam pus bele milhor. q(uem) ual emaiudem secor. em fay de samor eme(n)da. |
Truans vuelh esser per s’amor, car de leys cove c’aprenda pero no y a domneador que mens de mi s’i entenda. Mays bel m’es c’ap lieys contenda, c’autra n’am, pus bel’e milhor, que·m val e m’aiud’e·m secor e·m fay de s’amor emenda. |
IV | IV |
Aquestam fay aitan donor. sil play ca sa mercem prenda. mielhs mira ca lunh aymador. els bes q(uem) fara nom ue(n)da. no(m)z fassa far lo(n)gatenda. car lonc t(er)me mi fa paor. ca(n)c no uim maluat donador. cab lo(n)c respieg nos defenda. |
Aquesta·m fay aitan d’onor, si·l play c’a sa merce·m prenda; mielhs mira c’a lunh aymador e·ls bes que·m fara, no m venda no·mz fassa far long’atenda, car lonc terme mi fa paor, c’anc no vim malvat donador c’ab lonc respieg no·s defenda. |
V | V |
Ma dona fo al comessar. pros e de bela co(m)panh(a) p(er) so la dey yeu may amar. q(ue) sim fos fera e estranha. bes ta(n)h q(ue) dona sa franha. uas seluy q(ue) a cor damar. es fa son amic preyar. dreytz es camic li sofranha. |
Ma dona fo al comessar pros’e de bela companha; per so la dey yeu may amar que si·m fos fera e estranha; bes tanh que dona s’afranha vas seluy que a cor d’amar. E·s fa son amic preyar, dreytz es c’amic li sofranha. |
VI | VI |
Donuey may pesse(m)z denianar. lauzengiers q(ue) dieus co(n)tranha. cayta(n) co(m) hom lur pot emblar. de ioi aitan e(n) gazanha. ab sol cus de nos. nos planha. pueys poyra nostramor durar. e cant er locx uu- elham parlar. e can non er locx remanha. |
Don vey may pessemz d’enianar lauzengiers, que Dieus contranha, c’aytan com hom lur pot emblar de ioi aitan en gazanha. Ab sol c’us de nos no·s planha! Pueys poyra nostr’amor durar, e cant er locx, vuelham parlar, e can non er locx, remanha. |
VII | VII |
Dieu lau encara say chantar. mal grat naya na dos esgar. e sels cap leys sa companha. |
Dieu lau encara say chantar, mal grat n’aya na Dos Esgar e sels c’ap leys s’acompanha. |