Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard de uentadorn.   Bernard de Ventadorn. 
  I   I
 
 N
On nes meraueilha seu chan.
 Meils de nul autre chantador.
 Qar plus metral cor uas amor.
 E mielz soi faz al seu coman.
 Qe cor e cors e saber e sen.
 E forza e poder iai mes.
 Sim tira uas amor lo fres.
 Qe uas autra part non i sa ten.
 
 
 Nonn es meraveilha s’eu chan
 meils de nul autre chantador,
 qar plus me tra·l cor vas amor
 e mielz soi faz al seu coman.
 Qe cor e cors e saber e sen
 e forza e poder i ai mes;
 si·m tira vas amor lo fres
 qe vas autra part non i s’aten.
 
  II   II
 
 B
En es mort qi damor non sen.
 Al cor qal qe dolça sabor.
 E qe ual uiure ses ualor.
 Mas per ennuog far a la gen.
 Ia domine dieus no(n) mair ta(n)t.
 Qeu ia pois uiua iorn ni mes
 Pos trop serai de noi re pres.
 E damor non aurai talan. 
 
 
 Ben es mort qi d’amor non sen
 al cor qalqe dolça sabor;
 e qe val viure ses valor
 mas per ennuog far a la gen?
 Ia Dominedieus non m’air tant
 q’eu ia pois viva iorn ni mes,
 pos trop serai d’enoi repres
 e d’amor non aurai talan. 
 
  III   III
 
 A 
Bona fe e ses enian.
 Am la plus bella e la meillor.
 Del cor sospir e dels oils plor.
 Qai tan lam eu per qe iai dan.
 E qen pois als cal cor im pren.
 En la carcre en qe ma mes.
 Non pot claus obrir mas merces.
 E dai qela noi trob nien.
 
 
 A bona fe e ses enian
 am la plus bella e la meillor.
 Del cor sospir e dels oils plor,
 q’ai tan l’am eu, per qe i ai dan.
 E qe·n pois als, c’al cor i·m pren
 en la carcre en qe m’a mes,
 non pot claus obrir mas merces,
 e d’aiqela no·i trob nien?
 
  IV   IV
 
 A
Qest amor mi fer tan gen.
 Al cor duna dolça sabor.
 Cent uez muer lo iorn de dolçor.
 E reuiu de ioi autre cen.
 Tant es mos mals de bel semblan.
 Qe mais ual mon mals qautre bes.
 E pois lo mals ai tant bon mes.
 Bons mer lo bens a pres lafan.
 
 
 Aqest’amor mi fer tan gen
 al cor d’una dolça sabor:
 cent vez muer lo iorn de dolçor
 e reviu de ioi autre cen.
 Tant es mos mals de bel semblan,
 qe mais val mon mals q’autre bes;
 e pois lo mals aitant bon m’es,
 bons m’er lo bens apres l’afan.
 
  V   V
 
 B
Ona donna ren nous de man.
 Mais qem prendaz per seruidor.
 Qeus seruirai cum bon seingnor.
 Ço qe pois del gaçerdon an.
 Ueus me als uostre comandamen.
 Bels cors gentils francs e cortes.
 Ors ni leos non es uos gen.
 Qe mauciez sa uos mi ren.
 
 
 Bona donna, ren no·us deman
 mais qe·m prendaz per servidor,
 qe·us servirai cum bon seingnor,
 ço qe pois del gaçerdon an.
 Ve·us me als vostre comandamen,
 bels cors gentils, francs e cortes!
 Ors ni leos non es vos gen,
 qe·m auciez, s’a vos mi ren.
 
  VI   VI
 
 Q
ant eu les gart ben mes paruen.
 Als oils als uis a la color.
 Qau tre si trembli de paor.
 Com fai la foillia contral uen.
 Non ai de sen per un enfan.
 Aisi soi damor entre pres.
 Et homes qes aisi co(n)ques.
 Pod donna auer al moina gran. 
 
 
 Qant eu l’esgart, ben m’es parven
 als oils, als vis, a la color,
 q’autresi trembli de paor
 com fai la foillia contra·l ven.
 Non ai de sen per un enfan,
 aisi soi d’amor entrepres;
 et homes, q’es aisi conques,
 pod donna aver almoina gran.
 
  VII   VII
 
 A
I deus qar non foron trian.
 Dentrels fals li finamador.
 Qe lausenier e triccador.
 Portassen corn el fron denan.
 Tot laur del mond e tot largen.
 I uolgr auer dat sieu lagues.
 Sol qe madonna i conogues.
 Aisi cum eu lam finamen.
 
 
 Ai, Deus! Qar non foron trian
 d’entrels fals li fin amador?
 qe lausenier e triccador
 portassen corn el fron denan!
 Tot l’aur del mond e tot l’argen
 i volgr’aver dat, s’ieu l’agues,
 sol qe ma donna i conogues
 aisi cum eu l’am finamen.