| bernartz del uentador | Bernartz del Ventador |
| I | I |
| Iamos chantars nomer honors. en contral grant ioi cai conqes. cades magrobs si tot ses bos. mos chanz fos meiller qe non es. aissi con lamor es sobrana. p(er) mos cors meillure sana. deuri esser meiller louers. qeu faz e sobre totz e uo lgutz e chantatz. |
Ia mos chantars no m’er honors encontral grant ioi c’ai conqes, c’ades m’agr’obs, si tot s’es bos, mos chanz fos meiller qe non es. Aissi con l’amor es sobrana, per mos cors meillur’e sana, deuri’esser meiller lo vers q’eu faz e sobre totz e volgutz e chantatz. |
| II | II |
| Hai dieus can bona fora mors. de dos amics sesser pogues. qe ia negus dels enoios lor amistat non cognogues cortezia molt es uilana. qar aqesta falsa gent uana. faz conostre semblan niamistatz. car es cortes lo plus mal enseignatz. |
Hai, Dieus! Can bona for’amors de dos amics, s’esser pogues qe ia negus dels enoios lor amistat non cognogues! Cortezia, molt es vilana qar aqesta falsa gent vana faz conostre semblan ni amistatz, car es cortes lo plus mal enseignatz! |
| III | III |
| Per m(er)ce prec als amadors. chascus p(er)o si consir e pes del segle con es enoios eitan pauc nia de cortes. qamors mas hom p(er) tot se uana. no(n) es amors mas ufana. (et) es enuegz uilania foudatz. qi non garda cui de iesser priuatz. |
Per merce prec als amadors, chascus pero si consir e pes del segle con es enoios ei tan pauc n’i a de cortes! Q’amors, mas hom per tot se vana, non es amors mas ufana, et es envegz, vilania, foudatz, qi non garda cui dei esser privatz. |
| IV | IV |
| Se tot me uergoigna paors. blasmar mer damor mas bem pes. qar aqest lauzar nomes pros. epos mos conortz no(n) es res. qeu uei qe nie(n)ma pana. cil qi nom uol esser humana e qar non puesc auer. ioi ni solatz chant e deport mil uetz q(ue) suiiratz. |
Se tot m’e vergoigna, paors, blasmar m’er d’Amor; mas be·m pes, qar aqest lauzar no m’es pros (e pos mos conortz no·n es res); q’eu vei qe nien m’apana cil qi no·m vol esser humana; e qar no·n puesc aver ioi ni solatz, chant e deport mil vetz que sui iratz. |
| V | V |
| Chauzit ai entre las meillors. tot lo miels qe anc dieus fezes. mas tant auan cor edoptos. qera lai era no(n) lai ges. qe uai aitals amors aurana. qeges non pot una setmana. luns bos amics ab lautrestar empatz. ses granz enois e ses enemistatz. |
Chauzit ai entre las meillors tot lo miels qe anc Dieus fezes; mas tant a van cor e doptos q’era l’ai, era non l’ai ges. Qe vai aitals amors aurana, qe ges non pot una setmana l’uns bos amics ab l’autr’estar em patz ses granz enois e ses enemistatz? |
| VI | VI |
| Totz temps es iois ire dolors. e totz temps ira iois ebes. qi pert p(er) falsa laus humana. tal ioi de fin amor c(er)tana. qe qim mezes tot lomon ad un latz. eu preiral ioi p(er) cui sui ]eng[ enganatz. |
Totz temps es iois ir’e dolors e totz temps ira, iois e bes, qi pert per falsa laus humana tal ioi de fin’amor certana qe, qi·m mezes tot lo mon ad un latz, eu preira·l ioi per cui sui enganatz.[1] [1] Mancano il terzo e quarto verso della cobla: et eu no cre, si jois no fos, / c’om ja saubes d’ira que·s es.
|
| VII | VII |
| bella do(m)na uostre secors. mauria mestier sius plagues. qe molt mes mala la preizos. en qamors ma lassat e pres. hai dieus q(a)n malam(en)t mafana. qan zo qem trais emengana. me fai amar se tot me pez omplatz. era sai ieu qeu sui ]apode ratz[ apoderatz. |
Bella domna, vostre secors m’auria mestier, si·us plagues, qe molt m’es mala la preizos, en q’Amors m’a lassat e pres. Hai Dieus! Qan malament m’afana, qan zo qe·m trais e m’engana me fai amar se tot me pez’o·m platz! Era sai ieu q’eu sui apoderatz. |
| VIII | VIII |
| Messatgiers uai ten uia plana. a mon romeu dreit uez uiana. edigas li qieu lai fora tornatz. si mos decor lagues salutz mandatz. |
Messatgiers, vai t’en via plana a mon Romeu, dreit vez Viana, e digas li q’ieu lai fora tornatz, si mos De-Cor l’agues salutz mandatz. |