| Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
| I | I |
| IA mos chantars nomer honors. En- contral gran ioi cai conques. Cades magrops si tot ses bos. Mos chans fos mieiller que non es. Aissi cum es lamors sobrana. P(er) que mos cors meillura esa- na. Deuri esser sobrans lo uers q(ue)u fatz. Sobre totz chans euolgutz echantatz. |
Ia mos chantars no m’er honors encontral gran ioi c’ai conques, c’ades m’agr’ops, si tot s’es bos, mos chans fos mieiller que non es. Aissi cum es l’amors sobrana, per que mos cors meillura e sana, deuri’esser sobrans lo vers qu’eu fatz sobre totz chans, e volgutz e chantatz. |
| II | II |
| Ai dieus cum bona fora amors. De dos a- mics sesser pogues. Q(ue) ia us daqestz eno ios. Lor amistat non conogues. Corte- sia es molt trafana. Car ad aquesta gen uilana. Fai conoisser semblan ni amistatz. Car es cortes lo plus mal en- seignatz. |
Ai, Dieus! Cum bona fora amors de dos amics, s’esser pogues que ia us d’aqestz enoios lor amistat non conogues! Cortesia es molt trafana car ad aquesta gen vilana fai conoisser semblan ni amistatz, c’ar’es cortes lo plus mal enseignatz. |
| III | III |
| Per merce prec als amadors. Chascus p(er) se conssir epes. Del segle cum es enueios. Eqan pauc nia decortes. Camors pois hom p(er)tot senuana. Non es amors anz es ufana. Et es enois uilania efoldatz. Qui non gara cui deu esser priuatz. |
Per merce prec als amadors, chascus per se conssir e pes del segle cum es enveios e qan pauc n’i a de cortes! C’amors, pois hom per tot s’en vana, non es amors, anz es ufana, et es enois, vilania e foldatz, qui non gara cui deu esser privatz. |
| IV | IV |
| Si tot mes uergoigna epaors. blasmat mer damor mas bem pes. Car aquest lauzars no mes pros. Epois mos conortz non es res. Qieu uei que denien ma pana. Cill que nom uol esser huma- na. Ecar non puosc auer ioi ni solatz. Chant p(er) conort cen uetz q(ue)u soi iratz. |
Si tot m’es vergoigna e paors, blasmat m’er d’Amor; mas be·m pes, car aquest lauzars no m’es pros (e pois mos conortz no·n es res); q’ieu vei que de nien m’apana cill que no·m vol esser humana; e car no·n puosc aver ioi ni solatz, chant per conort cen vetz qu’eu soi iratz. |
| V | V |
| Cunan sai qes delas meillors. E la gen- ser canc dieus fezes. Mas tant a uan cor edoptos. Qer ai lieis era non ai ies. Q(ue)u ual aitals amors aurana. Qan ies non pot una setmana. Us bos amics ab lautr estar enpatz. Ses gran enoi eses enemistatz. |
C’una·n sai q’es de las meillors e la genser c’anc Dieus fezes; mas tant a van cor e doptos q’er’ai lieis, era no·n ai ies. Qu’eu val aitals amors aurana, qan ies non pot una setmana us bos amics ab lautr’estar en patz ses gran enoi e ses enemistatz? |
| VI | VI |
| Totz temps sec iois ira edolor. Etotz te(m)ps ira iois ebes. Mas ieu non cre si iois no fos. Com ia saubes dira que ses. Qieu p(er) falsa lauzor humana. Pert ioi de fina amor certana. Q(ue) qim meses tot lo mon ad un latz. Eu preiral ioi p(er) cui sui enganatz. |
Totz temps sec iois ira e dolor e totz temps ira, iois e bes, mas ieu non cre si iois no fos, c’om ia saubes d'ira que·s es; q’ieu per falsa lauzor humana pert ioi de fina amor certana que qi·m meses tot lo mon ad un latz, eu preira·l ioi per cui sui enganatz. |
| VII | VII |
| Bella dompna uostre socors. Mauria mestier seus plagues. Q(ue) mout mes mala aquist preisos. En camors ma lassat epres. A dieus qan malamen mafana. Qan so qem trahis emengana. Mauen amar sitot mi pesa omplatz. era sai eu qieu sui apoderatz. |
Bella dompna, vostre socors m’auria mestier, se·us plagues, que mout m’es mala aquist preisos, en c’Amors m’a lassat e pres. A Dieus! Qan malamen m’afana, qan so qe·m trahis e m’engana m’aven amar, si tot mi pesa o·m platz! Era sai eu q’ieu sui apoderatz. |
| VIII | VIII |
| Messatgiers uai ten uia plana. Amon romieu lai uas uiana. Edigas li q(ue) lai fora tornatz. Si mos decor magues salutz mandatz. |
Messatgiers, vai t’en via plana a mon Romieu, lai vas Viana, e digas li que lai fora tornatz, si mos De-Cor m’agues salutz mandatz |