| Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
| I | I |
| BEl mes cant eu uei la broilla. Reuer dir per miei lobroill. Eill ram som cubert de foilla. E rossigno l sotç lofoill. Canta damor don mi doill. Eplatç me q(ue)u men dueilla. Ab sol que a mar me uoilla. Cella queu deçir euoill. |
Bel m’es cant eu vei la broilla reverdir per miei lo broill e·ill ram som cubert de foilla e rossignol sotç lo foill canta d’amor don mi doill; e platç me qu’eu m’en dueilla, ab sol que amar me voilla cella qu’eu deçir e voill. |
| II | II |
| EUla uoill can plus sorgoilla. Ues me mas oncas orgoill. Noi ues lei per soma cueilla. Ma domna postan lacueill. Catotas autras metueill. P(er) lei cui dieus no men tueila. Anç lidon cor quan grat cu eilla. So quetotç iorns samo r cueill. |
Eu la voill can plus s’orgoilla ves me (mas oncas orgoill no·i ves lei?) per so m’acueilla ma domna, pos tan l’acueill c’a totas autras me tueill per lei, cui Dieus no m’en tueila; anç li don cor quan grat cueilla so que totç iorns s’amor cueill. |
| III | III |
| SAmor cueill quil me preiço na. Per lei que malla prei çon. Mifai cades mo chaiçona. Daiso dom ai ochaison. Torna mas loil per don. Emos cor(s) lire per dona. Car tant las ai belle bona. Que tut lim Al men son bon. |
S’amor cueill, qui·l me preiçona per lei que malla preiçon mi fai, c’ades m’ochaiçona d’aiso dom ai ochaison. Tor n'a, mas lo·il perdon; e mos cors li reperdona, car tant la sai bell’e bona que tut li mal m’en son bon. |
| IV | IV |
| BOn son tut li mal quem do mna. Mas per dieu li quer un don. Que ma bocha que geçona. Dun dous baiçar de]s[ça(ozi)on. Mas trop quier g(ra)n guiçar don. Cellei que tan guiçar dona. Etan eu len ar ra çona. Il me cam ia sarra çon. |
Bon son tut li mal que·m domna; mas per Dieu li quer un don: que ma bocha, que geçona, d’un dous baiçar deçaozion. Mas trop quier gran guiçardon cellei que tan guiçardona; E tan eu l’en arraçona, il me camia sa rraçon. |
| V | V |
| MAraçon cania em uira. Mas eu ges dellei non uir. Mon fin cor quella deçira. Aitan que tut miei deçir. Son del lei per cui sospir. Ecar ela non sospira. Sai queu lei mamort se mira. Can sagra n beutat remir. |
Ma raçon cania e·m vira; mas eu ges de llei non vir mon fin cor, que lla deçira aitan que tut miei deçir son de llei per cui sospir; e car ela non sospira, sai qu’eu lei ma mort se mira, can sa gran beutat remir. |
| VI | VI |
| MAmort remir queiauçir. Nomen puesc nisui iauçi re. Mas eu soi tan bons sofri re. Catendre cug per sofrir. |
Ma mort remir, que iauçir no m’en puesc ni sui iauçire; mas eu soi tan bons sofrire c’atendre cug per sofrir. |