| I | I |
| Ara mescoutatz seinhor. uos cauetz ualor esen una domnam det samor. cai amada loniamen. mas eras sai deuertat quela autramic priuat. (et) anc denuill compa inho compainiha tan greu nom fo. |
Ara·m escoutatz, seinhor, vos c’avetz valor e sen: una domna·m det s’amor, c’ai amada loniamen; mas eras sai de vertat qu’el a autr’amic privat, et anc de nuill compainho compainiha tan greu no·m fo. |
| II | II |
| E seu uiuadesonor. erenug atota gen. etenranmen li meillor. p(er) cornut ep(er) sufren. esim p(er)ac desamiztat. bem ten p(er)deseretat. damor eia dieus nom do. mais faire uers ni chanzo.
|
E s’eu viu a desonor, er enug a tota gen; e tenran m’en li meillor per cornut e per sufren. E si·m perac de s’amiztat, be·m ten per deseretat d’amor, e ia Dieus no·m do mais faire vers ni chanzo. |
| III | III |
| Duna ren soy en error. enestau em pessamen. esim dobla madolor seu aquest fai li cossen. eseu li dic son pesat. ueus mondamnat ge doblat. cal queu fara ocal q(ue) no res nomen pot esser bo. |
D’una ren soy en error en estau em pessamen: e si·m dobla ma dolor, s’eu aquest fai li cossen. E s’eu li dic son pesat, ve·us mon damnatge doblat. Cal qu’eu fara o cal que no, res no m’en pot esser bo. |
| IV | IV |
| Mas uout es ala folor. ben serai fols seu no pren. daquestz dos m als lomenor. que mais ual mon escien. q(ue)u ai enleis lameitat. q(ue)l tot p(er)dre p(er)foudat. car anc anuil drut felo. damor no uim far so(n) pro. |
Mas vout es a la folor, ben serai fols s’eu no pren d’aquestz dos mals lo menor; que mais val, mon escien, qu’eu ai en leis la meitat que·l tot perdre per foudat, car anc a nuil drut felo d’amor no vi·m far son pro. |
| V | V |
| Li sei bel huil traidor. quemi esgardon tan gen. saixi esgardon aillor. mout ifan gran fallimen. mas daizo man ben o(n) rat. q(ue)seran mil aiustat. mais gardon lai oneuso. |
Li sei bel huil traidor, que mi esgardon tan gen, s’aixi esgardon aillor, mout i fan gran fallimen; mas d’aizo m’an ben onrat que, s’eran mil aiustat, mais gardon lai on eu so.[1] |