Bernardus | Bernardus |
I | I |
Eram consillaç signor Uos caueç saber (et)sen Cuna domna(m) det samor Cai amada loniamen Mas era sai de uertat Qella autra mic priuat Ni anc de nul co(m)pagnon Compagna tan greu no(m) fo(n). |
Era·m consillaç, signor, vos c’aveç saber et sen: c’una domna·m det s’amor, c’ai amada loniamen; mas era sai de vertat q’ell a autr’amic privat, ni anc de nul compagnon compagna tan greu no·m fon. |
II | II |
A una ren sui en error Essui en greu pessamen. Qallongat ma dolor Si aqest plait li co(n)ssen. Essai sil dic mon pessat Ueu mon da(m)nage doblat Qalqen faça an qalqen non Ren no(n) posc far de mo pro. |
A una ren sui en error e ssui en greu pessamen q’allongat m’a dolor: si aqest plait li conssen e ss’aisi·l dic mon pessat, veu mon damnage doblat. Qal qe·n faça an qal qe·n non, ren non posc far de mo pro. |
III | III |
Esseu lam a desonor Escarniramen la gen. E tendramen li plusor Per cornut (et)p(er) suifren. E sai seu pert la mistat. Bem teng p(er) deseredat. Damor (et) ia deu no(m) don Mai fare uers ni chançon |
E ss’eu l’am a desonor, escarnira m’en la gen; e tendra m’en li plusor per cornut et per suifren. E s’ais’eu pert l’amistat, be·m teng per deseredat d’amor, et ia Deu no·m don mai fare vers ni chançon. |
IV | IV |
Pos uolt sui en la folor Ben serai fol seu no pren Daqest dos mal le menor Qe mais ual mon essien. Qeu naia en le la meitat. Qe tut p(er)da p(er)foldat Qanc anegun dru felon No ui damor far son pro. |
Pos volt sui en la folor, ben serai fol, s’eu no pren d’aqest dos mal le menor; qe mais val, mon essien, q’eu n’aia en le la meitat qe tut perda per foldat, q’anc a negun dru felon no vi d’amor far son pro. |
V | V |
Pos il uol autra mador. Mado(m)na nollel de fen E lais lo mais p(er) paor Qe p(er)autre chausimen. Esanc hom de auer grat De nul seruisi forçat. Ben degrauer gierdon. Eu qe … greu … |
Pos il vol autr’amador ma domna, no·l le·l defen; e lais lo mais per paor qe per autre chausimen; e s’anc hom de aver grat de nul servisi forçat, ben degr’aber gierdon eu qe … greu … |
VI | VI |
Li seu fals oil traidor Qem esgardauon tan gent Esai se gardon aillor Molt ifan gran faillimen. Mais detant ma molt onrat Qe seron mil aiostat. Plus gardauon lau eu son Qe toç aicels deuiro. |
Li seu fals oil traidor, qe m’esgardavon tan gent e s’aise gardon aillor, molt i fan gran faillimen; mais de tant m’a molt onrat qe, s’eron mil aiostat, plus gardavon la u eu son, qe toç aicels d’eviro. |
VII | VII |
Del aiga qe dels oils plor. Escriu saluç mais de cent. Qeu tramet alla gensor. Et alla plus auinen Qel mes pois cent ues menbrat. De ço qem fes al coniat Qeul ui cobrir sa saichon Si qanc no sap dir raiso. |
De l’aiga qe dels oils plor, escriu saluç mais de cent, q’eu tramet a lla gensor et a lla plus avinen. Qe·l m’es pois cent ves menbrat de ço qe·m fes al coniat; q’eu·l vi cobrir sa saichon, si q’anc no sap dir raiso. |