Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Ven, 01/05/2020 - 12:42

Versione stampabilePDF version
  Bernartz deuentedorn.   Bernartz de Ventedorn.
  I   I
  
  AMors eqeus es ueiaire. trobatz mais


  fol mas cant me. Cuiatz uos q(ue)u sia

  amaire. Eque ia non trob merce. Q(ue) qem

  comandetz afaire. Farai o caissis coue.

  Mas uos non estai ies be. Qem fassatz

  lonc temps maltraire.
  
  
  Amors, e qe·us es veiaire?


  Trobatz mais fol mas cant me?

  Cuiatz vos qu’eu sia amaire

  e que ia non trob merce?

  Que qe·m comandetz a faire,

  farai o c’aissi·s cove;

  mas vos non estai ies be

  qe·m fassatz lonc temps mal traire.
  
  II   II
  
  Eu am la plus debon aire. Del mon mais


  que nuilla re. Et ella nomama gaire

  Non sai cossi sesdeue. Eqan plus men cuig

  estraire. Eu non puosc camors mi te.

  Trahitz sui p(er) bona fe. Amors beus opu-

  osc retraire.
  
  
  Eu am la plus de bon aire


  del mon mais que nuilla re;

  et ella no m’ama gaire;

  non sai cossi s’esdeve!

  E qan plus m’en cuig estraire,

  eu non puosc, c’Amors mi te.

  Trahitz sui per bona fe,

  Amors, be·us o puosc retraire!
  
  III   III
  
  Ab amor mer a contendre. Q(ue) nomen pos


  estener. Qental luoc mi fai entendre.

  Don ieu nuoill ioi non esper. Anceis fa

  ria apendre. Car anc naic cor ni uoler.

  Mas ieu non ai ies poder. Qem puosca

  damor defendre.
  
  
  Ab Amor m’er a contendre,


  que no m’en pos estener,

  q’en tal luoc mi fai entendre

  don ieu nuoill ioi non esper

  (anceis faria a pendre

  car anc n’aic cor ni voler);

  mas ieu non ai ies poder

  qe·m puosca d’Amor defendre.
  
  IV   IV
  
  Pero amors sap dissendre. Lai on li uen


  a plazer. E sap gen guizerdon rendre.

  Del maltraich edel doler. Tant nompot

  mostrar ni uendre. Que plus nom pu-

  osca ualer. Sol qellam deignes uezer.

  Emas paraulas entendre.
  
  
  Pero Amors sap dissendre


  lai on li ven a plazer,

  e sap gen guizerdon rendre

  del maltraich e del doler.

  Tant no·m pot mostrar ni vendre

  que plus no·m puosca valer,

  sol q’ella·m deignes vezer

  e mas paraulas entendre.
  
  V   V
  
  Grans enois es egrans nausa. Tot iorn


  de merce clamar. Mas lamor qes en mi

  clausa. Non puosc cobrir ni celar. Las

  mos cors non dorm ni pausa. Ni pot en

  un luoc estar. Ni eu non puosc plus du-

  rar. Sil dolors noma soausa.
  
  
  Grans enois es e grans nausa


  tot iorn de merce clamar;

  mas l’amor q’es en mi clausa,

  non puosc cobrir ni celar.

  Las! Mos cors non dorm ni pausa

  ni pot en un luoc estar,

  ni eu non puosc plus durar,

  si·l dolors no·m asoausa.
  
  VI   VI
  
  Tu sai ben razon ecausa. que puosc ami


  donz mostrar. Que nuills hom non pot

  ni ausa. Enues amor contrastar. Car

  amors uenz tota causa. Eforssam de

  lieis amar. Atrestal pot de lieis far. En

  una petita pausa.
  
  
  Tu sai ben razon e causa


  que puosc’a midonz mostrar:

  que nuills hom non pot ni ausa

  enves Amor contrastar;

  car Amors venz tota causa;

  e forssa·m de lieis amar

  atrestal pot de lieis far

  en una petita pausa.
  
  VII   VII
  
  Dompna res non uos pot dire. Lo bon cor


  nil fin talan. Qieus ai qan be mo cossire.

  Can ren mais non amei tan. Tost ma

  gran mort li sospire. Dompna passat a

  un an. Nom fos p(er) un bel semblan. Don si

  doblan miei desire.
  
  
  Dompna, res non vos pot dire


  lo bon cor ni·l fin talan

  q’ie·us ai qan be m’o cossire,

  can ren mais non amei tan.

  Tost m’agran mort li sospire,

  dompna, passat a un an,

  no·m fos per un bel semblan,

  don si doblan miei desire.
  
  VIII   VIII
  
  Non fatz mas gabar erire. Dompna q(ua)nd


  ieu reus deman. Esi uos amassetz tan.

  Al res uos nauengra adire.
  
  
  No·n fatz mas gabar e rire,


  dompna, quand ieu re·us deman;

  e si vos amassetz tan,

  alres vos n’avengra a dire.
  
  IX   IX
  
  Ma chansson apren adire. Alegret e tu


  ferran. Porta lam amon tristan. Q(ue) sap

  ben gabar erire.    
  
  
  Ma chansson apren a dire,

  Alegret; e tu, Ferran,

  porta la·m a mon Tristan,

  que sap ben gabar e rire.