

Bernart daue(n)tador. | Bernart da Ventador. |
I | I |
Abioi mou louers ecomenz Ezenioi reman efenis. Esol q(ue) bona fos lafis Bon cre q(ue)s lo com(en)chamentz. P(er) labona com(en)cha(n)cha. Maue ioi ealegra(n)cha Edei percho la bona fe graszir Q(ue) totz bos faich uei lauszar alfenir. |
Ab ioi mou lo vers e comenz, ez en ioi reman e fenis; e sol que bona fos la fis, bon cre qu’es lo comenchamentz. Per la bona comenchancha m’ave ioi e alegrancha; e dei per cho la bona fe graszir, que totz bos faich, vei lauszar al fenir. |
II | II |
Si mapod(e)ra ioi em uenz Merauill me qar osoffris Qar no dich onomen esbruis P(er)qui soi ta(n) gais eiauszemz Mais greu uerresz finama(n)cha Ses paor eses dopta(n) cha. Qades tem ho(m) uaszhq(ue) ama faillir P(er) qieu no maus d(e)parlar en hardir |
Si m’apodera ioi e·m venz meravill me qar o soffris, qar no dich o no m’en esbruis per qui soi tan gais e iauszemz; mais greu verresz fin’amancha ses paor e ses doptancha, q’ades tem hom vaszh que ama, faillir, per q’ieu no·m aus de parlar enhardir. |
III | III |
Duna re mauo(n)da mo(s) sensz Qa(n)c n(us) ho(m) mo(n) ioi nom(en)qis Q(ue) uolo(n)tiers noi len m(en)tis. Q(ue) nom par bos esseignhamenz. Ansz es folia ez enfancha Q(ue) damor ha ben ana(n)cha. Eia lauol a home d(e)scubrir Si noi len pod ualer ou s(er)uir. |
D’una re m’auonda mos sensz: q’anc nus hom mon ioi no·m enqis, que volontiers no·i l’en mentis; que no·m par bos esseignhamenz, ansz es folia ez enfancha, que d’amor ha benanancha e ia la vol a home descubrir, si no i l’en pod valer ou servir. |
IV | IV |
No es enoi ni faillimentz Ni uillania so mes uis Mas dome qa(n) sefai deuis Dautrui amor econoissentz. Enoios eq(ue) uos ena(n)cha Qa(n) faiz enoi nepesancha Chas(cus) seuol d(e)so mestier formir. Mi (con) fundesz euo(s) no uei iauszir |
No es enoi ni faillimentz ni villania, so m’es vis, mas d’ome, qan se fai devis d’autrui amor e conoissentz. Enoios! e que vos enancha qan faiz enoi ne pesancha? Chascus se vol de so mestier formir; mi confundesz, e vos no vei iauszir. |
V | V |
Ben seschai ado(m)na hardimentz. Entrauols gentz emalueszis. Q(ue) se bos cor nola fortis Grieu pod esser pro(s) ni ualentz. P(er) qieu prec nhaia m(en)brancha. Labella en cui ai fia(n)cha. Q(ue) nos cha(m)ge per paraulas nes uir. Q(ue) nemis qhai fach denueia morir. |
Ben s’eschai a domna hardimentz entr’avols gentz e mal veszis; que, se bos cor no l’afortis, grieu pod esser pros ni valentz; per q’ieu prec n’haia menbrancha la bella en cui ai fiancha, que no·s chamge per paraulas ne·s vir, qu’enemis q’hai, fach d’enveia morir. |
VI | VI |
Bona do(m)nal uostre cors gentz. Eli uostre bels oill mhan (con)quis. li beill scembla(n)s eli dousz ris. Ela bella bocha rientz q(ue) Qant be m(en) prend esma(n)cha De beltatz no li sai egancha. La gencher esz qho(m) puoscha el mo(n)d chauszir. Eno iuei clar dels oillz ab q(ue) us remir. |
Bona domna, ·l vostre cors gentz e li vostre bels oill m’han conquis, li beill scemblans e li dousz ris, e la bella bocha rientz que, qant be m’en prend esmancha, de beltatz no li sai egancha: la gencher esz q’hom puoscha el mond chauszir, e no i vei clar dels oillz ab que·us remir. |
VII | VII |
Ia sa bella bocha rientz. No cuizei baiszan me trais. Qab un sol dousz ba iszar maucis. Esabautre nom es gua rentz. Aissamen mes per scembla(n)cha Co(m) d(e) pelleu la la(n)cha Q(ue) d(e)lsieu colp no podia ho(m) garir. Si autra uez nosen fezes ferir. |
Ia sa bella bocha rientz no cuizei baiszan me trais, q’ab un sol dousz baiszar m’aucis, e s’ab autre no·m es guarentz, aissamen m’es per scemblancha com de Pelleu la lancha, que del sieu colp no podia hom garir, si autra vez no s’en fezes ferir. |
VIII | VIII |
Bel ueszer ses doptancha. Uei q(ue) uostre p(re)z ena(n)cha Q(ue) tan sabetz d(e) plaszer far edir Nuillz ho(m) nos pot d(e) uo(s) amar soffrir. |
Bel Veszer, ses doptancha vei que vostre prez enancha, que tan sabetz de plaszer far e dir: nuillz hom no·s pot de vos amar soffrir. |